Tura Colom
Plega el cobrellit
La nostra primera tardor i et vas alçar d’un bot perquè amb l'ai! et vaig dir aquí no
El que siguis ara sol
Però, tot i que llavors encara no ho sabíem, ja tenies el mocador de fer farcells estès al llit
Les mínimes expressions
Jo he assassinat l’amor de la meva vida perquè vosaltres passegeu l’apatia
Amor en estat de saturació
T’abraço molt fort perquè fa tant que no et toco ni t’oloro, t’abraço la cintura, no, el pit, les espatlles
El més bell dels mascarons
Fins que no vas dir-li al meu cos vine no vaig saber que l’extrem del millor és el mateix del pitjor