Tura Colom

Cambres pròpies

Plega el cobrellit

La nostra primera tardor i et vas alçar d’un bot perquè amb l'ai! et vaig dir aquí no
Cambres pròpies

El que siguis ara sol

Però, tot i que llavors encara no ho sabíem, ja tenies el mocador de fer farcells estès al llit
Cambres pròpies

Les mínimes expressions

Jo he assassinat l’amor de la meva vida perquè vosaltres passegeu l’apatia
Cambres pròpies

Amor en estat de saturació

T’abraço molt fort perquè fa tant que no et toco ni t’oloro, t’abraço la cintura, no, el pit, les espatlles
Cambres pròpies

El més bell dels mascarons

Fins que no vas dir-li al meu cos vine no vaig saber que l’extrem del millor és el mateix del pitjor