Facebook
Twitter
InstagramW. H. Auden
No és estrany, doncs, que molts morin de pena,/ que es sentin sols a l’hora de morir
Serà potser l'amor com un pijama,/ o com el pernil dolç d'un restaurant tronat?
No és estrany, doncs, que molts morin de pena,/ que es sentin sols a l’hora de morir
Serà potser l'amor com un pijama,/ o com el pernil dolç d'un restaurant tronat?
Serà potser l'amor com un pijama,/ o com el pernil dolç d'un restaurant tronat?
Ell era el meu nord, el meu sud, el meu est i oest/ la meva setmana laboral i el meu repòs dominical