Carlota Gurt
La barca al mar i el cavall a la muntanya
La ciutat —afirmen uns— ofereix més estímuls, però —replico jo— també més caos, més despesa, més dispersió
Roba estesa i altres deliris centrifugats
Hi ha una velleta menuda que penja la roba com si estigués en un concurs: obsessivament
El santuari que no ens cal
A Barcelona, escric al menjador (no tinc habitació extra per fer de despatx)
El nas molt fi i el cap molt buit
Quan vius a ciutat, no sents la pudor que fa (o no la sents sempre, o no la sents tan forta)
Sexe a la intempèrie
A Barcelona a l’aire lliure no es pot cardar tranquil: sempre tanta gent, tants cotxes i motos i bicis i patinets
Tremoleu amb mi
Que un malparit se’t fiqui al portal de casa i et robi o et violi o et mati
Els descendents dels dinosaures
És estrany veure un ocell volant enrere, és com si la pel·lícula de la vida avancés a l’inrevés
¿Quina hora vols que sigui?
Els rellotges em semblen unes manilles que ens posem voluntàriament per engrillonar-nos al temps
Infinites maneres de morir
Estic esperant per creuar el carrer i em veig ensopegant en el precís moment que passa un autobús
Tinc un nòvio blau balena
De vegades jugo a posar colors a la gent que conec