Teresa Costa-Gramunt
La primera nòmina
El sou era de 750 pessetes, i devia fer vergonya, a l’administració de Fundiciones Cronit
La llibreta
En aquell temps devies pensar que un dia o altre la balança s’havia d’equilibrar
El nen de les fulles
La tardor ha estat benigna, però la vida de les fulles segueix el seu curs cap a l’ocàs
Hamlet diu
L’Ésser viu sempre, / només el cos del jo mor
Conte trist de Nadal
Servir la sopa de galets en plats de duralex ratllats
Dibuixar el rostre de l’horror
El retrat del company li va sortir deformat com tots els altres
El xiprer i el dol
Com abraça els ossos d'aquells que han partit
La mare i el silenci
S'hauria armat de valor i hauria fet el que tocava
El cirurgià que cantava
El doctor Broggi, que durant la guerra havia creat els quiròfans mòbils, no s’hi va pensar gaire
El cistell del Juanito
La mare amagava la gana, se l'empassava en el seu silenci