Un dia vam anar a comprar roba amb la meva filla i vam estar parlant de les talles de les samarretes XS, S, M. “Quina és la més gran, mare?” “Normalment la XL, però a vegades també podem trobar la XXL, 2XXL”. Quan vam arribar a casa, la meva filla va fer una cerca d’imatges escrivint XXL. Sabeu què li va sortir?
Sovint pares i mares tenim preocupacions per l’ús que fan els nostres fills i filles de les pantalles: per si accedeixen a continguts inadequats, pel temps que hi estan connectats, per si contacten amb estranys, o per si comparteixen informació personal a les xarxes socials. Els dispositius digitals –ordinadors, tauletes, consoles, telèfons i televisions intel·ligents– han entrat a les nostres llars oferint una àmplia varietat de possibilitats en l’oci digital: xarxes socials, televisió a la carta, plataformes de contingut audiovisual, videojocs o jocs online. D’opcions n’hi ha tantes que a vegades els infants i adolescents s’hi “enganxen”.
La situació provocada per la Covid-19 ens ha abocat a utilitzar les pantalles amb més intensitat, sobretot les videotrucades, l’eina amb què hem intentat que la llunyania física no es converteixi en un aïllament social, ni en una frenada de les nostres activitats socials, acadèmiques o laborals. És de suposar que aquest ús pot modificar els nostres hàbits d’ara endavant, especialment els dels infants i adolescents, i és per això que cal parar-nos a reflexionar sobre com hauria de ser la seva utilització. És evident que hem de tenir coneixements i habilitats per fer-les servir, però sobretot, hem d’utilitzar-les de forma conscient, crítica i responsable.
Com a professora de tecnologia educativa a la UVic-UCC, lluny de donar receptes màgiques per les preocupacions d’alguns pares i mares, suggereixo algunes idees, repartides en catorze punts, que poden guiar-nos a l’hora de promoure un bon ús de les pantalles i que, òbviament, cal anar-les ajustant a l’edat dels nostres infants i joves.
Foto: Annie Spratt
1. Temps. Pactar els límits horaris d’ús de tauletes, mòbils, ordinadors, televisió i consoles. Ajudar-los a assolir un equilibri entre el temps dedicat al treball i a l’entreteniment, destinant primer el temps a les obligacions i després, a les activitats d’oci. I tenint en compte de no utilitzar aquests dispositius quan manteniu una conversa, durant els àpats, ni abans d’anar a dormir, per tal d’afavorir una bona conciliació del son.
2. Ús. Parlar en família de la utilització i utilitat dels dispositius i aplicacions, i de com fer-les servir de manera responsable i diversificada, fent-los veure que a més del suport per al treball i l’aprenentatge i de les possibilitats de l’oci digital, com poden ser les pel·lícules, les sèries, els jocs online, o els videojocs, també poden accedir a concerts en directe a través de les xarxes, ebooks, premsa digital, museus, etc. Tenir en compte que no són una joguina i que els adults som el model dels nostres fills i filles, pel que cal tenir cura de l’exemple d’ús que els mostrem en la seva presència.
3. Espai. Utilitzar un espai comú per connectar-se a Internet, evitant l’aïllament en un lloc privat. D’aquesta manera podrem estar presents si es produeix alguna situació d’alarma, com pot ser que es donin d’alta en un lloc sospitós o no adequat, que visitin webs amb contingut no apropiat, o que contactin amb persones desconegudes. Detectar aquestes situacions en el moment que es produeixen permet poder-ne parlar amb els menors. Utilitzar les tecnologies en espais comuns facilita compartir l’ús que en fan.
4. Desconnexió. Pactar un temps lliure sense tecnologies per fer altres activitats, especialment en caps de setmana i períodes de vacances, per exemple per fer jocs de taula, manualitats, cuinar o passejar.
5. Acompanyament. Per als més petits, acompanyar-los durant la primera etapa de descoberta del món digital i revisar la informació de jocs i aplicacions digitals com a mesura prèvia a decidir si és convenient que hi juguin. A mesura que es van fent grans, interessar-se per les aplicacions que utilitzen per conèixer quins són els seus interessos a la xarxa i per guiar-los en el seu ús, ajudant-los a resoldre possibles conflictes o problemes que puguin tenir derivats dels perills que s’hi associen (sexting, grooming, phishing, etc.). També és una oportunitat per aprofitar el temps per estar junts i jugar plegats als seus jocs digitals.
6. Privacitat. Tenir cura de la informació personal i del que es comparteix a les xarxes socials, especialment quan es tracta de fotografies. Fer-los prendre consciència que els seus perfils a les xarxes no han de ser públics i que tot el que publiquen a Internet va configurant la seva identitat digital. Els adults també hauríem de protegir la intimitat dels menors.
7. Protecció. Protegir els dispositius amb programes antivirus i aplicar les opcions de control parental per als més petits. A mesura que es fan grans i poden ensopegar amb continguts no adequats, per exemple de violència o de sexe, ajudar-los a contextualitzar aquests continguts i a diferenciar entre realitat i escenificació.
8. Seguretat. Aconsellar sobre l’ús segur de les tecnologies, com per exemple no compartint informació personal, utilitzant contrasenyes segures, robustes i que no es comparteixin amb ningú, i protegint les dades personals en les connexions de wifi públiques activant la xarxa privada virtual del mòbil (VPN). Aconsellar-los també que les dades privades de tipus personal, com l’adreça de casa o les claus d’accés a comptes d’usuari, no s’han de guardar mai al dispositiu mòbil.
9. Aprenentatge. Aprofitar les possibilitats educatives de les diferents aplicacions i fer seguiment i acompanyament de les tasques escolars que es desenvolupen en les plataformes educatives online o que requereixen fer consultes a través d’Internet, assegurant que no es limiten a copiar la informació i que s’esforcen en el seu aprenentatge. Estrènyer els vincles amb el centre educatiu i mantenir una bona comunicació amb el tutor o tutora.
10. Comunicació. Mantenir un diàleg constant i fluït que generi un clima de confiança per compartir tot allò que fan amb els dispositius, així com els dubtes o els neguits que puguin tenir. També cal observar la relació que tenen els infants i adolescents amb les pantalles per estar alerta de situacions no desitjades que puguin ser degudament detectades. Si conversem sobre els riscos i les oportunitats que ofereix Internet, els ajudarem a saber reaccionar quan es trobin amb continguts nocius o conductes no responsables. Per la mateixa raó, i amb els fills o filles més grans, evitar entrar en discussions o emprar una comunicació negativa per WhatsApp.
11. Informació. Parlar en família de la sobreexposició d’informació i ensenyar-los a estar ben informats i a detectar les fake news, contrastant la informació amb altres fonts i identificant-ne l’origen i els propòsits de l’emissor, tot evitant contribuir a escampar per les xarxes informació fraudulenta. Per als més grans, reflexionar sobre el fet que Internet no és el lloc on trobar la solució a problemes de salut física o mental que han de ser atesos per professionals.
12. Aplicacions. Tenir cura d’instal·lar aplicacions adequades, segures i de qualitat als nostres dispositius. Per als més grans, acordar quines aplicacions es poden instal·lar i estar atents al tipus de publicitat que poden mostrar algunes d’aquestes aplicacions.
13. Interaccions. Fer videotrucades durant el confinament, especialment a les persones grans per evitar la soledat. Per als més grans, ser conscients que la seva prioritat és sentir-se connectats amb el seu grup d’amics i amigues, i això implica tenir accés a les xarxes socials. Fer-los adonar que els seus contactes de les xarxes socials no formen part de la seva xarxa d’amistats, i que no és adequat acceptar persones que no s’han conegut presencialment. Evitar que estiguin enganxats a grups de xat amb moltes persones amb qui només tenen un excés de comunicació banal.
14. Conductes. Promoure una conducta adequada així com les normes de cortesia a la xarxa. Fer-los reflexionar sobre les conseqüències que tenen els mals actes, com la burla o el ciberassetjament, i com poden demanar ajut si s’escau.
Per saber-ne més:
* Estratègia per crear una Internet millor per als nens i les nenes de la Comissió Europea.
* Programa Internet Segura de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
* Programa eduCAC del Consell Audiovisual de Catalunya.
