Són lliures, tranquils, observadors, savis, elegants, carismàtics i orgullosos. Els gats ens poden ensenyar a gestionar l’estrès, a ser més independents i feliços. Llegim 14 consells de l’escriptor Stéphane Garnier (Lió, 1974) que, al llibre Pensa i actua com un gat (Angle Editorial), amb humor i enginy, ens convida a seguir l’exemple d’aquests animals per viure millor.
Foto: stratman²
1. El gat és lliure
Ha arribat el moment de fer net a la nostra vida. Per què no proves de conservar només les coses que vols de debò, de mantenir només les relacions que t’agraden, de dedicar-te només a les activitats i a les feines que t’apassionen?
2. El gat està tranquil (la major part del temps)
Per conservar la calma i la pau interior com fa el gat, identifica la font de l’estrès, resol el problema d’una vegada per totes, ves fins al fons sense descans i desprèn-te’n definitivament.
3. El gat se sap fer valer
El gat ocupa l’espai que li pertoca sense esclafar els que l’envolten, però no tolera que li vinguin a envair el seu territori. Es fa valer amb serenitat, no actua com un tirà, però tampoc no accepta el paper de figurant.
4. El gat pensa abans que res en ell mateix
No podem donar res als altres si no ens sabem donar a nosaltres mateixos. Tant físicament com psíquicament, primer de tot, cuida’t a tu mateix; aquesta és la clau de la teva felicitat.
5. El gat s’accepta tal com és, el gat s’agrada
A diferència dels gats, rebutgem amb massa freqüència el que som per desitjar el que voldríem ser. I aquesta és, en definitiva, la millor manera de ser infeliços. […] Ens agraden els gats, primer de tot, perquè els gats s’agraden a ells mateixos. Per què no els seguim els passos sense plantejar-nos més preguntes? Per què al matí no ens posem davant del mirall i ens diem somrient: «Saps que m’agrades, tu?»?
6. El gat sap presumir, és orgullós
Estàs orgullós del que ets i del que fas? La imatge que tens de tu mateix en allò que fas i en allò que ets és tan important com la seguretat en tu mateix. Si estàs en harmonia amb els teus desitjos, les teves necessitats i els teus somnis, llavors sovint l’autoestima i la seguretat en tu mateix s’ajunten i es confonen per assolir la plenitud i la felicitat.
7. El gat és indiferent a les opinions dels altres
Aquesta necessitat d’agradar, de ser estimats, admirats o, com a mínim acceptats pels «altres», el gat no la té: ell és! Amb la seva pròpia mirada va servit.
8. El gat és curiós per naturalesa
Ens convé molt inspirar-nos en el gat: per aprendre una mica cada dia i per meravellar-nos amb més freqüència.
9. El gat és in-de-pen-dent
Viure així els permet no retre comptes a ningú i actuar només en funció de la seva voluntat, sense cap pressió exterior ni cap obligació social ni cap mirada acusadora. Aquesta independència no negociable és la base mateixa de la seva llibertat.
10. El gat sap delegar
Estalviaràs temps, seràs més eficaç, i el cansament i l’estrès disminuiran. Saber com delegar és una cosa bàsica. Però, per aconseguir-ho, has de demanar les coses i has de deixar d’avançar-te a fer-les tu en lloc dels altres, per allò que si ho fas tu es va més ràpid. […] Significa, primer de tot, guanyar temps per a tu, per fer el que vols, en comptes de ser permanentment l’esclau de les necessitats quotidianes de la teva família i amics. I a més a més, oi que delegar és una prova de confiança en les persones en qui es delega, siguin familiars, empleats, la parella o els fils?
11. El gat sap descansar, li encanta dormir
Per què no preferim la petita migdiada reparadora a la urgència dels plats que «obligatòriament» s’han de rentar, eixugar i endreçar en un segon? […] Dormir forma part dels plaers de la vida en què es recrea, passa del son lleuger al son profund (en què el podem veure somiant que corre). Perquè dormir és descansar, i adormir-se trobar-hi gust i somiar. No hem tingut tots alguna vegada un somni que hem volgut fer durar?
12. El gat sap dir que no
Els gats detesten que els diguin el que han de fer. Obeir ordres? Això no és per a ells! «Per a això, compra’t un gos!», pensen. […] Aprèn a dir, de tant en tant, que no als teus fills, a la teva parella, al teu patró, als teus amics; i no per simple egoisme, sinó per protegir la teva llibertat d’acció i el teu temps. Perquè si sempre dius que sí a tot i a tothom, quin temps et quedarà per a tu, per fer les teves coses i per satisfer els teus desitjos?
13. El gat gosa demanar
Sovint no gosem demanar ajuda per resodlre algun assumpte de la feina o per ocupar-nos dels problemes que sorgeixen en la nostra vida personal. A què és degut? Una mica és per vergonya, una mica per por que ens neguin l’ajuda, o per una certa reticència a exposar-nos. […] El gat, en canvi, demana les coses, reclama menjar quan té gana, exigeix sortir a passejar quan li ve de gust i se’ns acosta quan vol que li fem una carícia. Encara que dormis, ell no s’està de venir a despertar-te perquè responguis als seus desitjos del moment. Quantes vegades hem sentit aquestes frases: «Home!, només calia que m’ho haguessis demanat. Per què no em vas dir res? T’hauria pogut ajudar.»
14. El gat és silenciós i observador
Aprendre a callar vol dir controlar la pròpia impulsivitat, evitar de dir unes quantes bestieses, i també reflexionar i tenir en compte els diferents elements de les qüestions. Vol dir, també, escoltar el que els altres ens volen dir i no monopolitzar la conversa. Vol dir no imposar la pròpia opinió com si fos una veritat absoluta i definitiva.
Pensa i actua com un gat
© Stéphane Garnier
© Angle Editorial, 2018
© de la traducció: Carles Miró
1
0
