Publicar en anglès dones que escriguin en llengües minoritàries: des del català i el gallec fins al gal·lès i el bretó. Aquest és l’objectiu de l’editorial escocesa 3 Times Rebel, creada per la manresana Bibiana Mas, que el 14 de juliol arribarà a les llibreries del Regne Unit amb dos títols: “Les dues primeres traduccions que publicarem seran del català, amb l’aclamada Terres Mortes de Núria Bendicho, traduïda a l’anglès per Maruxa Relaño i Martha Tennent com a Dead Lands, i de l’eusquera, amb una obra referent de la ficció contemporània basca, Amek ez dute, de Katixa Agirre, traduïda per Kristin Addis com a Mothers Don’t“.

La manera de fer també la tenen clara: “La impressió es farà a Cornwall, al Regne Unit, minimitzant la petjada de carboni i donant suport als negocis locals. Utilitzarem paper crema de 80 grams d’alta qualitat amb certificat FSC® i tindran un preciós acabat amb solapes i paper Wibalin.” I no només això: “Els nostres llibres es vendran a les principals llibreries del Regne Unit en format paper i a qualsevol lloc del món en format digital. I, per si el repte no fos prou gran, volem fer tot això de forma ètica: pagant de forma justa les nostres col·laboradores i donant suport a projectes (de la comunitat on vivim) que ajudin les dones a viure amb llibertat i dignitat, per així esdevenir la primera editorial de comerç just al Regne Unit”.

Els llibres que aniran configurant el seu catàleg tenen una intenció: “Qüestionen l’status quo i donen visibilitat a temes dels quals volem que se’n parli molt més, com la cara fosca de la maternitat, el pes del patriarcat, l’abús de poder, la salut mental o la menopausa”. Us convidem a col·laborar en aquest projecte a través d’aquest Verkami, i us oferim el primer paràgraf dels dos llibres en la versió anglesa i en l’original.


Mothers Don’t


THE REVELATION

And amongst mortals I do assert
that they who are wholly without
experience and have never had
children far surpass in happiness
those who are parents.
EURIPIDES, MEDEA

IT HAPPENED IN THE MIDDLE OF SUMMER. On a Thursday afternoon. That day, the nanny walked through the gates of the house in Armentia as if she were opening the doors to hell: cheeks red and reluctantly. As usual, she felt that her time off, four hours on Thursday afternoons, had gone by quickly, too quickly. The girl’s name was Mélanie, and she had been in Gasteiz for nine months, learning Spanish and trying to decide what her next step in life should be. She locked her bike in the back garden, tried to brush the mud off her sandals, and entered the house uneasily. She didn’t hear a sound. She peeked cautiously into the kitchen, the living room, and the room that the lady of the house used as a studio. She was thinking about the boy she had met that day, who had invited her on a bike ride through Salburua Park. He wasn’t too bad.


Les mares no


La revelació

I ho diré molt clarament: el mortal que mai no ha tingut fills sempre superarà en felicitat aquell que n’ha criat.

Eurípides, Medea


Va succeir en ple estiu.

Va ser un dijous a la tarda.

Aquell dia, la mainadera va travessar la tanca de la casa d’Armentia com qui obre les portes de l’infern: amb les galtes vermelles i de mala gana. Com li passava sempre, les quatre hores lliures del dijous se li havien acabat massa ràpidament. La noia es deia Mélanie i feia nou mesos que era a Gasteiz aprenent castellà i decidint quin havia de ser el seu «pas següent» a la vida. Va tancar la bicicleta a la part del darrere, es va intentar treure el fang que duia enganxat a les sandàlies i va entrar cautelosament a la casa. No va sentir cap soroll; va donar un cop d’ull discret a la cuina, al menjador, a aquella habitació que feia la funció de despatx de la senyora. Res. Allò feia bona pinta. Es va permetre de pensar una mica en el noi amb qui havia passat la tarda i que l’havia convidada a fer un volt amb bicicleta pel parc de Salburua. No estava malament. Però.


* “Les mares no” està publicat en català per Amsterdam Llibres, amb traducció de Pau Joan Hernàndez. 



Dead Lands


1.BOY

MOTHER’S EYES SEEMED MORE DEAD THAN JON’S. SHE PRESSED her son’s knee with her left hand while cleaning her teeth with the other, using her fingernails to scrape them, right up to the gaps in her blackened gums. This had been going on for three hours. From time to time she swallowed the bloody saliva and resumed the task with greater zeal. My sister waltzed around, nursing the little girl while changing the water in the basin and placing damp cloths on the head of the dying man, who was in the throes of fever-induced delirium. I didn’t know what to do with myself. Now and again I entered the room and watched for a while. Then I went outside and chewed tobacco with my father; sitting there in the shade, his silence made the wait all the more painful. And then like a traitor I would sneak away and traipse along the stream that watered the vegetable garden, and watch as my brothers, the men they were, worked the land even in such moments.

Terres mortes


1. NEN

Els ulls de la mare semblaven més morts que els d’en Joan. Premia amb la mà esquerra el genoll del seu fill i amb l’altra es netejava les dents tot rascant-se amb les ungles fins els buits coberts de geniva negrosa. Feia tres hores que estava així. De tant en tant xuclava la saliva sanguinolenta i reprenia la tasca amb una persistència encara més viva. Ma germana dansava amunt i avall canviant l’aigua de la gibrella per una de més fresca i s’encarregava, mentre donava el pit a la nena, de posar draps humits al cap del moribund, a qui el deliri de la febre semblava no abandonar. Jo no sabia ben bé on posar-me. A voltes entrava dins la cambra i l’observava una estona. Després sortia a fora i mossegava tabac amb el pare mentre el seu silenci sota l’ombra em feia patir més l’espera. I llavors com un traïdor fugia a passejar per la vora del rierol que regava l’hort i observava com els meus germans, d’homes com eren, fins en moments com aquests treballaven la terra.

* Terres mortes està publicat en català per Anagrama.


Les properes autores de 3 Times Rebel seran Flavia Company, Iolanda Batallé i Empar Moliner.

Nou comentari

Comparteix