Abans que neixi l’alba

I venen els records/ de tantes culpes que no has/ mai expiat

 

Foto: Sébastien A.


…mentre che’l danno e la vergogna dura…
MICHELANGIOLO, Rime, 247
 

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d’una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut
          o bé, de nit, abans
que neixi l’alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci.
                              I venen els records
de tantes culpes que no has
mai expiat
                    i veus el derrotat
exèrcit dels homes
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens.

Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren.


Del llibre Encara les paraules, del volum Poesia completa.

Comentaris

    Anònims Juliol 4, 2019 12:09 pm
    M'agrada. Elogies el magatzem de llàgrimes. Si encara pot plorar és que estàs viu. Anna Babra

Respon a Anònims Cancel·la les respostes

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...