Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir a València el 27 de març de 1993. El recordem llegint-ne un poema i escoltant com Sílvia Bel, Ovidi Montllor, Francesc Anyó i Borja Penalba se’l fan seu.

La carn vol carn (Ausiàs March)



No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Vicent Andrés i Estellés (1924-1993)


Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 09, 2016 | 06:26
    Anònim maig 09, 2016 | 06:26
    Oooohhhh !!!
  2. Icona del comentari de: Anònim a maig 09, 2016 | 19:50
    Anònim maig 09, 2016 | 19:50
    Uno de los poemas más emocionantes que he leído...en valencià. Meravellós!!
  3. Icona del comentari de: Anònim a maig 10, 2016 | 22:42
    Anònim maig 10, 2016 | 22:42
    Aquest poema sempre m'ha agradat. Gràcies, Adrià, per retornar-me l'interès pel valencià.
  4. Icona del comentari de: Pep Or a setembre 06, 2019 | 18:13
    Pep Or setembre 06, 2019 | 18:13
    Plaer i vivencia al escoltar a cadascum dels oradors, m'han llevat la pols i teranynes del temps inconscient acumulat al ceny.
  5. Icona del comentari de: Anònim a setembre 07, 2019 | 15:15
    Anònim setembre 07, 2019 | 15:15
    I et visualitze, i em visualitze, i la nit segue llarga, les rises aofegades en gemecs, els somriures amb estels als ulls. Tant lluny com anit.
  6. Icona del comentari de: Anònim a abril 30, 2022 | 14:52
    Anònim abril 30, 2022 | 14:52
    Buuuuuuuuuuuuuu

Nou comentari

Comparteix