Els amants

I ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir a València el 27 de març de 1993. El recordem llegint-ne un poema i escoltant com Sílvia Bel, Ovidi Montllor, Francesc Anyó i Borja Penalba se’l fan seu. 


                                         La carn vol carn (Ausiàs March)


No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs. 


Comentaris

    Nuri Coro Setembre 5, 2017 7:05 pm
    Un poema preciós. No cansa gens de llegir-lo un cop rere un altre.
    Jesús Setembre 5, 2021 12:21 am
    Qui pugues fer seues els versos d’Estellés.

Nou comentari

Homes i dones del cap dret
Adeu, turons amics, adeu, rieres, / boscos d'alzines i de roures i fagedes
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...