Joan Perucho va néixer el 7 de novembre del 1920 a Barcelona, on va morir el 28 d’octubre del 2003. Recordem el novel·lista, poeta, crític d’art i jutge barceloní llegint-ne un poema.
Foto: Laury Muñoz
Estimaven una lloança
diminuta i cruel,
sota cada mirada.
Estimaven les lentes tardes arrecerades,
amb temorosos llavis,
quan la innocència és com una flor corrompuda
que torna delicada la ignomínia.
Estimaven les besades furtives,
l’abocar-se a un cel desesperat
perquè el desig
exasperadament clama en els cossos,
invencible i segur.
Estimaven, estimaven.
Creien en llurs aurores martiritzades
o en un agònic impuls
que els isolava de la llum dels homes,
dels esforçats somriures
davant de rostres púdicament perversos.
Renovaven un amor o un mite
perquè ignoraven
que una vida cobeja sempre una altra vida
com una mort cobeja sempre una altra mort.
I encara endevinaven una glòria.
Però dura i cruel
la vergonya del món els perseguia.
No estimaven llurs cossos;
estimaven una obscura i mesquina victòria
sobre veus abatudes,
sobre records que viuen
en segles de misèria i d’infortuni.
Llavors mentien un amor,
un oblit impossible, en la nit silenciosa.
