Amics per sempre i esternuts

Paula Jarrin de la llibreria Al·lots ens recomana «Marcel·lí» de Sempé

Foto: Gemma Ventura


A casa, cada nit, encara que estiguem fets pols, tenim un ritual: acabem de sopar, ens posem el pijama, tanquem la televisió, seiem al sofà i llegim en veu alta. Amb el llibre que us recomano, Marcel·lí, vam riure i aprendre molt.

El Marcel·lí és un nen que es posa vermell. Però no per vergonya, el motiu no se sap, és totalment imprevisible. Quan menys s’ho espera, se li encén la cara. Va contracorrent, perquè fins i tot quan a la platja a tothom se li crema la pell, ell està blanc. Li costa molt fer amics, fins que coneix l’Arnau Rasclet: un nen que quan esternuda se’l sent per tot arreu.

Un dia, en tornar a l’escola, l’Arnau no hi és. Els pares han hagut de canviar de casa i no han estat a temps d’acomiadar-se. Però gràcies a la seva complicitat, el Marcel·lí ha après a fer nous amics. I a veure que cadascun té una particularitat: si un xiula entre dents, l’altre és tan despistat que tan s’estampa contra un fanal com bada per tot arreu.

L’autor, Jean-Jacques Sempé, també n’ha fet els dibuixos. Va il·lustrar El petit Nicolàs i Catherine, de Patrick Modiano, que va rebre el premi Nobel del 2014. Els personatges que ha creat en aquest llibre són petits i viuen en un món molt gran. Així ens ensenya que, en el fons, tots som minúsculs. La primera edició és del 1994 i la traducció, deliciosa, l’ha feta Isabel Obiols.

Els anys passaran i encara que es converteixi en tot un senyor, el Marcel·lí es continuarà posant vermell. Però un dia a l’andana del tren sentirà, entre la multitud, un esternut molt familiar. Amb l’Arnau recuperaran el temps perdut fent les ximpleries que feien abans que se separessin. Ensenyant-nos la força que té l’amistat: a vegades pots estar un any sense veure algú i quan el trobes és com si el temps no hagués passat. 

Sempé ens mostra la màgia de les amistats que són per sempre. Però també la necessitat d’acceptar que tots tenim particularitats que ens fan especials. La nit que vam acabar de llegir-lo, el meu fill em va dir: a mi, se’m posen les orelles vermelles. 

                                                                                    
Paula Jarrin

 

 

El llibre recomanat
Títol: Marcel·lí
Autor: Jean-Jacques Sempé
Traductora: Isabel Obiols
Editorial: Blackie Books
Any d’edició: 2016

Qui el recomana
Llibreria: Al·lots
Adreça: c/ Consell de Cent, 266 (Barcelona)
La cuiden: Helder Farrés i Paula Jarrin

Quatre pinzellades: Va ser la primera llibreria infantil de Barcelona, té vint anys i el nom el van posar els  amos que la van fundar, que eren de les Illes. L’hem volgut preservar perquè al·lots és una paraula bonica i ens permet reivindicar la riquesa lèxica del país. Ens agrada molt l’àlbum il·lustrat però també donem importància a la narrativa. Busquem tresors que atrapin lectors, que ensenyin el plaer de llegir. Promovem la literatura de casa, perquè sabem que tenim editorials que empenyen amb molta voluntat cada llibre que es publica. Però per definir-nos sobretot diríem que som una llibreria humana: ens agrada la proximitat. Tenim una sala d’activitats on expliquem contes, fem tallers, clubs de lectures. Amb un grup de 15 dones, un cop al mes, llegim literatura infantil i juvenil. L’espai no és gaire gran, però el tracte és molt proper. La meva filla, a partir dels cinc mesos, es va criar aquí. Teníem una trona i els representants de les editorials, quan venien, preguntaven: on és la mestressa? La llibreria és la nostra petita casa.

Paula Jarrin parla del món dels nens i del món dels llibres:

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...