Marguerite Duras va néixer el 4 d’abril de 1914 a Saigon (Indoxina francesa) i va morir el 3 de març de 1996 a París. Quan el seu pare es va morir, la família es va quedar en una situació molt precària. Ella es va veure obligada a prostituir-se una vegada per aconseguir diners. Aquesta experiència es va reflectir sovint en la seva obra. Als divuit anys va marxar a París, on va estudiar dret, matemàtiques, ciències polítiques i econòmiques i va militar al Partit Comunista francès. Recordem l’autora de L’amant, amb què va aconseguir el premi Goncourt el 1984, amb 14 pensaments seus sobre la vida i l’escriptura.
Foto: Wikipedia. Marguerite Duras
1. La millor manera d’omplir el temps és malgastar-lo.
2. Els escriptors són persones solitàries. A tot arreu i sempre ho han estat.
3. És una meravella ignorar el futur.
4. No és qüestió de bellesa, sinó de caràcter.
5. Encara que sigui inútil, és necessari plorar. Perquè la desesperació és tangible. El seu record es manté i a vegades mata.
6. Sempre queda alguna cosa de la infantesa.
7. Durant tots aquests anys he estat buscant un amor impossible.
8. En l’amor no existeixen les vacances.
9. Per abordar l’escriptura has de ser més fort que el que tu mateix escrius.
10. Escriure és l’únic que ha omplert la meva vida i que mai m’ha abandonat.
11. Fer periodisme sense tenir una posició moral és impossible.
12. Pots trobar-te al fons d’un forat, d’una soledat gairebé total i descobrir que només et salvarà l’escriptura.
13. A la vida arriba un moment en què tot es posa en dubte: el matrimoni, els amics. I aquest dubte va creixent al teu voltant.
14. Escriure és una forma de no parlar. És com estar cridant en silenci.
