Marguerite Duras va néixer el 4 d’abril de 1914 a Saigon (Indoxina francesa) i va morir el 3 de març de 1996 a París. Quan el seu pare es va morir, la família es va quedar en una situació molt precària. Ella es va veure obligada a prostituir-se una vegada per aconseguir diners. Aquesta experiència es va reflectir sovint en la seva obra. Als divuit anys va marxar a París, on va estudiar dret, matemàtiques, ciències polítiques i econòmiques i va militar al Partit Comunista francès. Recordem l’autora de L’amant, amb què va aconseguir el premi Goncourt el 1984, amb 14 pensaments seus sobre la vida i l’escriptura.

Foto: Wikipedia. Marguerite Duras


1. La millor manera d’omplir el temps és malgastar-lo.

2. Els escriptors són persones solitàries. A tot arreu i sempre ho han estat.

3. És una meravella ignorar el futur.

4. No és qüestió de bellesa, sinó de caràcter.

5. Encara que sigui inútil, és necessari plorar. Perquè la desesperació és tangible. El seu record es manté i a vegades mata.

6. Sempre queda alguna cosa de la infantesa.

7. Durant tots aquests anys he estat buscant un amor impossible.

8. En l’amor no existeixen les vacances.

9. Per abordar l’escriptura has de ser més fort que el que tu mateix escrius.

10. Escriure és l’únic que ha omplert la meva vida i que mai m’ha abandonat.

11. Fer periodisme sense tenir una posició moral és impossible.

12. Pots trobar-te al fons d’un forat, d’una soledat gairebé total i descobrir que només et salvarà l’escriptura.

13. A la vida arriba un moment en què tot es posa en dubte: el matrimoni, els amics. I aquest dubte va creixent al teu voltant.

14. Escriure és una forma de no parlar. És com estar cridant en silenci.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix