Els anys són com fulles

que el mateix vent s’emporta/ per camins caducs o sinistres

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Néstor Luján va néixer l’1 de març del 1922 a Mataró i va morir el 22 de desembre del 1995 a Barcelona. Recordem el periodista, gastrònom i escriptor llegint i escoltant el poema que Joan Perucho li va dedicar.


Veu, tenebra,
sorral amplíssim on es neguen les llàgrimes,
lletra d’amor probable,
aquella infantil pruïja que ordenava els destins
així com la divina joventut atresorada,
què foren sinó graciosa creença,
una inútil mentida
per tal de congriar el dolor que empresona?

El vent, a voltes, tusta una porta
o delicadament desvetlla una consciència,
però els anys són com fulles
que el mateix vent s’emporta
per camins caducs o sinistres.

No intenteu, doncs, la vida;
intentareu tan sols un vell record.
 

Foto: Charlotte90T

Nou comentari

Manuel Forcano
I dins el pit / el vol d'un ocell a qui ha defallit sota les ales / l'aire
Més entrades...