Aprendre a pensar

El CCCB aposta per la cultura i l'educació en activitats dirigides a escoles i instituts

Arxivat a: Educació, Biblioteca

Que la cultura sigui una eina educativa. Vetllar perquè infants i adolescents dubtin, pensin, creixin. I de mica en mica, construeixin la seva mirada. Que rebin, sí, però que també aportin. És amb aquesta doble mirada, i amb tres pilars bàsics: l’art, la filosofia i la ciència, que el CCCB obre les portes per oferir activitats a escoles i instituts.

Bàrbara Roig, del departament d’educació del CCCB, ens ho explica: “Si un artista a través d’una peça d’art ens planteja una reflexió, depenent de les inquietuds dels alumnes que tenim davant aprofundim uns aspectes o altres. Per als qui imparteixen les activitats és molt important estar atent al potencial de cadascú, perquè és el que hem d’estimular.”

Descobrim amb ella quines i com són les propostes educatives que el CCCB ofereix a grups de primària i secundària.

Després de la fi del món
Del 24 d’octubre al 29 d’abril del 2018. 

Foto: Incendis petroliers, Kuwait © NASA


És una exposició, formada per set instal·lacions, que reflexiona sobre com viurem al món un cop l’haguem destruït amb el canvi climàtic. Perquè era d’una manera, hem fet un ús excessiu de totes les seves energies i l’hem transformat.

A primària s’ofereix un taller que es diu Som planetaris. Ens mostra que si podem viure en aquest planeta, és perquè ofereix unes determinades condicions. Però si s’alteren, no hi podrem viure. Per tant, reflexionem sobre com podem evitar-ho o què farem si passa. Hi ha una peça que parla del capitalisme d’aquesta societat en què consumim no per necessitat sinó per capritx. Compres 9 samarretes noves a l’estiu, però les necessites? Amb els alumnes de secundària es tracta el tema de l’energia. Per exemple, com podríem aprofitar totes les que generem i extreure’n de noves? Perquè les que tenim ara s’estan esgotant. Així doncs, convidar-los a analitzar i a dir la seva és un dels eixos més importants. 


World Press Photo
De l’abril al juny del 2018.

Foto: Allò que l’Estat Islàmic deixa al seu pas, Magnus Wennman. Gent: Primer Premi de Fotografies individuals.


El punt de mira és el fotoperiodisme: com expliques una notícia. Però també com es pot treballar la mirada social a través de la imatge. És una exposició itinerant que acollim però que no la fem nosaltres, sinó una associació holandesa. Ells fan el disseny de les activitats educatives, posant el focus d’atenció a la necessitat de tenir una mirada crítica.

Això ens serveix perquè quan veuen una imatge publicada puguin interpretar què ha volgut dir el fotògraf. O per quin motiu un mitjà fa servir una fotografia, i un altre en fa servir una altra si estan parlant del mateix. També introdueixen algunes nocions fotogràfiques més tècniques. Per tant, es toca tant el nivell social com el creatiu. 


La llum negra. Tradicions hermètiques en l’art contemporani dels anys 50
Del maig a l’octubre del 2018.

Foto: CCCB


És una exposició formada per artistes plàstics d’art contemporani que exploren la vessant més espiritual. Podran veure com a partir dels anys cinquanta van aprofundir en les tradicions hermètiques per parlar de societats secretes, la màgia, l’èxtasi, de l’exorcisme. De les filosofies orientals i les diferents tradicions místiques, som el sufisme, la càbala o l’anomenada quarta via de Gurdjieff. 

A l’exposició trobarem pintures, dibuixos, escultures, fotografies, pel·lícules, música, llibres i material gràfic.


Programa d’itineraris urbans
Fins al juny del 2018.

Foto: Jordi Gómez


És aquí on els nens reflexionen sobre quin és el model de ciutat que volem. I per això procurem que també siguin crítics. Hem escollit algunes zones de la ciutat i a cadascuna hi ha un tema. Per exemple, al Raval que, a més a més, és el nostre barri, hi treballem un tema històric. Els fem una petita sessió teòrica de com ha evolucionat arquitectònicament, des de l’etapa romana fins ara, perquè vegin què va ser i que és. I per altra banda, trepitgem el barri per anar detectant com utilitzem la ciutat i per quins ciutadans treballem.

Apareixen temes com el de la convivència de les cultures, o com les accions que s’han dut a terme per arreglar el barri han atret més els turistes. És així com els plantegem que no és arbitrari que en un determinat lloc hi hagi un hotel o botigues, sinó que respon a una idea de ciutat que tenen les entitats públiques. La pregunta aquí és quin paper té la ciutadania i com ells hi poden participar. 

També ho hem fet al riu Besòs, que evidencia els límits entre la ciutat i la metròpoli. I com a vegades els rius naturals poden o donar l’esquena a les dues zones que separa o fer de pont. 


Taller de creació fotogràfi­ca
Del novembre al juny del 2018.

Foto: CCCB


Molts joves fan fotografies impulsivament, moltes vegades sense ser conscients de quin missatge estan transmetent. És important que no només els expliquem les fotos que han fet els grans fotògrafs sinó que, després d’escoltar-ho, també vagin a la pràctica. I ho fem escollint textos d’escriptors d’èpoques diferents que facin referència a la ciutat. Inspirats en les seves paraules, els alumnes fan fotos a diversos indrets que hi tinguin relació i en construeixen un relat. Aquests projectes els publiquem al web, perquè cal fer visible la feina que fan els alumnes amb la cultura, i això, a més, fa que se sentin més valorats. 

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...