Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

1

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l’espai concret d’ara mateix, l’espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.

Vam girar full temps ha, i alguns s’entesten
a llegir encara la mateixa plana.

2

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap!

3

Molt lentament giravolta la sínia
i passen anys, o segles, fins que l’aigua
s’enfila al cim més alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els àmbits.
Molt lentament davallen aleshores
els catúfols per recollir més aigua.

Així s’escriu la història. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ningú.

4

Massa sovint girem els ulls encara
i el gest traeix angoixa i defallences.
L’enyor, voraç, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta és la més fosca,
la més feroç, i persistent, i amarga.

Convé saber-ho i convé, d’altra banda,
pensar el futur lluminós i possible.

5

¿Qui sinó tots –i cadascú per torna–
podem crear des d’aquest límits d’ara
l’àmbit de llum on tots els vents s’exaltin,
l’espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida,
públicament i amb tota llei d’indicis.

Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

6

Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l’arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l’oblit. Tots sabem bé
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l’hora del perill.

Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

7

Compartirem misteris i desigs
d’arrel molt noble i secreta, en l’espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l’aigua i la set, l’amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l’aplom secret, la claredat volguda.

8

En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ací com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadascú la força
de tots plegats i projectant-la enfora.

Solc rera solc per mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d’aurora.

9

Ni cap llevant luxuriós, ni cap
ponent solemne. Més ens cal saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d’ales immenses que ens empari; res
d’allò que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.

Posem la mà damunt la mà i els anys
conferiran duresa a cada gest.

10

Vam preservar del vent i de l’oblit
la integritat d’uns àmbits, d’uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l’impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d’un temps expectant i frondós.

11

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d’aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.

Versió íntegra cantada per Lluís Llach:

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Magda Monfort a maig 07, 2016 | 11:24
    Magda Monfort maig 07, 2016 | 11:24
    Cada cop que llegeixo aquest poema, sem posa la carn de gallina. Em toca totes les fibres sensibles , m`emociono i sem infla el pit , exploto amb tot d`emocions que sento compreses i compartides per molta gent. Em fa sentir feliç
  2. Icona del comentari de: Núria Casadesús Griera a maig 08, 2016 | 12:44
    Núria Casadesús Griera maig 08, 2016 | 12:44
    Sempre és vigent (fins ara)
  3. Icona del comentari de: Anònim a maig 08, 2016 | 17:02
    Anònim maig 08, 2016 | 17:02
    M'ompli de força i m'incita a recuperar i guanyar la dignitat.2016
  4. Icona del comentari de: Dolors Chacón a maig 09, 2016 | 11:55
    Dolors Chacón maig 09, 2016 | 11:55
    El trobo tan auténtic i real,m'agrada molt aquest poema.
  5. Icona del comentari de: Núria Freixa Domènech a maig 10, 2016 | 11:33
    Núria Freixa Domènech maig 10, 2016 | 11:33
    Amb vers profund i planer vessa la deu de certeses ben presents avui, encara.
  6. Icona del comentari de: Casas a novembre 26, 2016 | 18:01
    Casas novembre 26, 2016 | 18:01
    Com es nota que tots els comentaris negatius dels mitjans catalans digitals són fets pel CNI. Aquí no n'hi ha ni un.
  7. Icona del comentari de: Anònim a setembre 15, 2018 | 09:30
    Anònim setembre 15, 2018 | 09:30
    Ens volen censurar aquest poema. Potser fem-lo més visible i compartim-lo elmés possible fins que se'n cansin No podem tornar enrere! Això mai !!
  8. Icona del comentari de: Anònimjosepa guàrdia sastre a setembre 27, 2019 | 15:02
    Anònimjosepa guàrdia sastre setembre 27, 2019 | 15:02
    Molt adient en els temps que ens ha tocat viuré,Me emociona poguerlo llegir
  9. Icona del comentari de: Mohamed Abdul a desembre 05, 2023 | 11:33
    Mohamed Abdul desembre 05, 2023 | 11:33
    Hola magivs soy marroqui y no se mucho de literatura me gustaria que passen biografia del pabo plss. Un saludito pal tistosc.
  10. Icona del comentari de: El senyor Romeu de Casa blanca a desembre 05, 2023 | 11:46
    El senyor Romeu de Casa blanca desembre 05, 2023 | 11:46
    Miquel Martí i Pol neix a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929 i mor l'11 de novembre de 2003. És conegut sobretot com a poeta, però també escriu prosa i fa traduccions. Estudia primària a l'escola parroquial del seu poble. Als catorze anys comença a treballar al despatx de ca la Tecla Sala, la mateixa fàbrica tèxtil en què treballava la seva mare. Als dinou anys pateix una tuberculosi pulmonar, que l'obliga a passar un any al llit i que li permet de llegir abundosament. Amb el seu primer recull de poemes, Paraules al vent (1954), obté el Premi Óssa Menor. El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el 1958 i un fill el 1965. Fa traduccions i inicia l'activitat pública: dirigeix cinefòrums, fa conferències, posa música als seus poemes i en canta en escenaris al costat d'altres integrants del moviment de la Nova Cançó. A finals dels seixanta inicia activitats polítiques en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Hola mohamed aqui tens la biografia Col·labora a les revistes Oriflama i Inquietud. Als voltants de la dècada de 1960 entra de ple en el corrent imperant de l'època pel que fa a poesia, el realisme històric, especialment en els títols El poble (1966) i La fàbrica (1972), escrit uns anys abans. Tanmateix, a partir del 1970 l'esclerosi múltiple que patirà tota la vida comença a fer-se evident. Aleshores, la introspecció serena de les seves limitacions fa que progressivament la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia. En aquest sentit basteix un món poètic original, com a expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort, passen a ser temes recurrents en la seva poesia, molt especialment a Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974) i Quadern de vacances (1976). Miquel Martí i Pol treballa prop de trenta anys a la fàbrica, fins que el 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista de gran invalidesa i enceta uns anys de reclusió. Quan es crea l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'any 1977, n'és un dels primers socis. El 1978 rep un homenatge dins la Setmana Popular a Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, sota el lema "Ara és demà", amb cartell d'Antoni Tàpies i amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol o Xavier Bru de Sala, entre molts d'altres. El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. Amb el llibre Estimada Marta (1978) comença el reconeixement popular del poeta i reprèn l'assistència a actes públics. El 1984 mor la seva esposa Dolors Feixas, després d'una llarga malaltia. Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també edita un volum de prosa, Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), dos llibres de memòries novel·lades i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. Cantants com Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Ramon Muntaner o Rafael Subirachs han musicat poemes de Miquel Martí i Pol, contribuint a la difusió de l'obra del poeta. Paral·lelament Miquel Martí i Pol ha estat traductor d'obres de Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, i Gianni Rodari, entre altres autors. D'altra banda, la seva poesia, ja sigui en volums personals o en antologies, ha estat traduïda a l'alemany, l'anglès, el búlgar, el castellà, l'eslovè, el flamenc, l'italià, el japonès, el portuguès o el rus, entre més. La seva obra és guardonada amb el Premi Óssa Menor (1954), el Fastenrath, el Premi de la Crítica (1978), el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), el Nosside internacional a la Vall d'Aosta; i la seva trajectòria és reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 1992, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Els homenatges i distincions honorífiques se succeeixen des de tota mena d'institucions públiques i entitats cíviques. L'assistència del poeta –sempre acompanyat per Montserrat Sans, la seva segona esposa, amb qui es casa el 1986– és aclamada en multitud d'actes. A moltes poblacions de Catalunya hi ha carrers que porten el seu nom, com també el porten diverses escoles de Primària (a Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, Sabadell, Lliçà de Munt, Barberà del Valès…), dos instituts d'ensenyament secundari (a Cornellà de Llobregat i Roda de Ter), i dues biblioteques (a Sant Joan Despí i Sant Gregori). A partir del 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalans aprovin de demanar en els seus Plens a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i a la Institució de les Lletres Catalanes, que fos presentada la candidatura de l'autor a l'Acadèmia Sueca per al premi Nobel. El 2000 s'hi afegí el Parlament de Catalunya. Miquel Martí i Pol mor l'11 de novembre del 2003 al seu poble natal, Roda de Ter. La seva obra poètica no ha deixat mai de ser constantment reeditada i traduïda.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa