Arròs en fesols i naps

En vivor, li digué així:/ «Si fores el Rei d'Espanya,/ què dinaries tu avui?»

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca
El 2 de juliol de 1911 va morir el poeta, periodista, historiador i polític Teodor Llorente. Se’l considera un dels escriptors valencians més destacats del segle XIX. El recordem amb el poema Arròs en fesols i naps, dedicat a un plat tan humil com típic, sa i bo.

Foto: Jimmy B


Arròs en fesols i naps

Per l’horta, tocant migdia,
plens d’infantil alegria,
ditxosos i satisfets,
tornaven a l’alqueria
dos pobres fematerets.

L’un i l’altre, a l’escoltar
les dotze, que en so de queixa
els cridaven a la llar,
tingueren una mateixa
idea: la de dinar.

Lo més menut, que li guanya
a l’altre que l’acompanya
en vivor, li digué així:
«Si fores el Rei d’Espanya,
què dinaries tu avui?»

Alçant lo front ple d’arraps,
i soltant la llengua prompta,
li contestà: –«Pués, no ho saps?
Quina pregunta més tonta…!
Arròs en fesols i naps».

«I tu?» –afegí lo major.
Lo menut llançà un suspir,
i torcant-se la suor,
li replicà: –«¿Què he de dir,
si tu has dit ja lo millor?»
 

Nou comentari