Com era Barcelona el 1839? Quin aire respirava la ciutat abans dels Jocs Olímpics? Com es va construir el Poble Espanyol? Us imagineu com era el Raval el 1934? L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha fet una feina importantíssima preservant les fotos d’un temps i d’una ciutat. De les exposicions que hi ha dedicat els darrers anys se n’han editat llibres, en català i en castellà, que ara us podeu descarregar gratuïtament. A Barcelona Llibres, la secció que fem amb l’Ajuntament de Barcelona, us convidem a passejar-vos-hi: només cal que cliqueu l’enllaç que indiquem just a sobre de cada coberta, i, un cop a dins, premeu on diu ebook.
Cinc dies pel barri Xino.
Margaret Michaelis (fotografia), Dolors Rodriguez Roig (text), Itziar González Virós (text).
Enllaç per descarregar-ne l’ebook.
La fotògrafa d’origen jueu, nascuda a Polònia i anarquista, Margaret Michaelis, va fer un fotoreportatge, l’abril del 1934 al Raval de Barcelona, per encàrrec del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), amb l’objectiu de proveir d’imatges l’exposició “La nova Barcelona”. Per primer cop, en un llibre, es pot gaudir de tot aquest reportatge fotogràfic amb un significat històric indiscutible. Michaelis, amb la seva càmera Leica, va ser poc temps a Barcelona, però la seva mirada ja s’hi va quedar per sempre. Cinc dies es va passejar pel barri Xino republicà, on va captar a la perfecció la pobresa, però també la vitalitat i el desig de llibertat.
La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana.
Jordi Calafell, Rafel Torrella Reñé.
Enllaç per descarregar-ne l’ebook.
Presenta una selecció de les fotografies guardonades en el concurs de fotografies i dibuixos que l’Ajuntament va convocar a finals de gener de 1908 amb l’objectiu de documentar tots els carrers, places i espais diversos que havien de desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana. Els autors són Adolf Mas, Joan F. Rovira, Carles Passos, Narcís Cuyàs, Josep Pons, Miquel Matorrodona i altres fotògrafs dels quals se’n desconeix la identitat. La col·lecció de fotografies conservades a l’AFB està integrada per més de sis-centes fotografies i constitueixen l’únic registre d’aquell territori desaparegut.
La Perona. L’espai i la gent.
Esteve Lucerón (fotografia), Manolo Laguillo (text), Jordi Calafell (text).
Enllaç per descarregar-ne l’ebook.
El fotoreportatge “La Perona. L’espai i la gent” és un projecte que Esteve Lucerón (la Pobla de Segur, 1950) va fer entre el 1980 i el 1989 a la Perona, un dels darrers barris de barraques de la ciutat de Barcelona, situat al districte de Sant Martí i enderrocat abans dels Jocs Olímpics. El fotògraf, amb un compromís militant pels problemes socials, va retratar el dia a dia d’aquella comunitat gitana a la perifèria de les perifèries.
Jordi Pol. Entre la multitud.
Jordi Pol (fotografia), Maribel Mata de Vivero (text), Jordi Calafell (text).
Enllaç per descarregar-ne l’ebook.
Jordi Pol és un fotògraf autodidacte. Les seves fotografies mostren la Barcelona dels anys 70 i 80 amb un estil que ens remet a la fotografia de “l’instant decisiu”. L’any 1979 col·labora amb el Centre Internacional de Fotografia Barcelona. Un dels leitmotiv del CIFB era, precisament, la “fotografia de carrer” o, com es coneix habitualment, street photography. Jordi Pol va col·laborar-hi amb reportatges als barris de la Ribera i el Raval. El seu coneixement del mitjà fotogràfic el porta, entre els anys 1990 i 2000, a dirigir l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca, un espai per a la divulgació de la fotografia del Centre Cívic Casa Golferichs de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 2019 va donar el seu fons, integrat per més de trenta mil negatius i fulls de contacte, tiratges i objectes relacionats amb la fotografia, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
La ciutat davant la càmera, imaginaris urbans al s.XIX.
Núria Fernandez Rius.
Enllaç per descarregar-ne l’ebook.
Els processos de modernització propis de la industrialització i la revolució burgesa al s. XIX van sotmetre la ciutat de Barcelona a una transformació intensa que va modificar el seu imaginari cívic i la seva forma urbana. La fotografia va tenir un rol cabdal en la realització d’aquesta metamorfosi i la mirada fotogràfica sobre la ciutat va ser un motor de modelatge i implementació, ja que va fer visible els discursos i idees sobre Barcelona que s’acabarien imposant gràcies a la circulació i distribució de les seves imatges.
La construcció del Poble Espanyol.
Sandra Moliner Nuño, Rafel Torrella Reñé.
Enllaç per descarregar-ne l’ebook.
Aquest llibre presenta el recorregut per bona part del territori espanyol que, durant un mes, van fer Miquel Utrillo (enginyer, promotor artístic, pintor, crític d’art i cap del projecte), Xavier Nogués (dibuixant i pintor), i els arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, per recollir documentació visual pel projecte arquitectònic d’edificació del Poble Espanyol de Montjuïc. Van reunir més d’un miler de fotografies i dibuixos que serviren per a la construcció del Poble Espanyol. Les obres es van iniciar el gener de 1928 i es va inaugurar el maig de 1929, en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona.
En aquest enllaç trobareu molts més llibres digitals, editats per l’Ajuntament de Barcelona, que us podeu descarregar gratuïtament.
La secció Barcelona Llibres està feta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
