El bon mestre

El que farà més per Catalunya serà el més bon educador dels seus fills

Arxivat a: Educació, Biblioteca

“Els meus pares són David Ferrer i Rosa Sensat. Vaig néixer a Barcelona el 18 de maig de 1904. He passat tota la vida a l’escola i l’educació ha estat sempre el primer interès en la meva vida familiar. Sóc la tercera generació de la família que es dedica a l’ensenyament.”

Als 10 anys va ingressar a l’Escola del Bosc de Montjuïc acabada d’inaugurar i on la seva mare n’era directora. És allà on Angeleta Ferrer Sensat va engrandir l’amor per la natura, aprenent a valorar-la i analitzar-la. Va dedicar la seva vida a l’educació. Va empènyer la creació de l’Institut-Escola del Parc, on va fomentar l’ensenyament experimental de les ciències naturals.

La pedagoga va morir el 30 de novembre del 1992 a Barcelona. La recordem llegint el seu missatge pòstum, cedit per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que va dedicar als mestres.
 

Àngels Ferrer (la segona per l’esquerra) d’excursió amb la seva mare (la quarta). Font: Associació de Mestres Rosa Sensat.


El meu missatge pòstum el vull dedicar als mestres. 

Penso que l’educació és més obra d’amor que de ciència. Que no sigui mestre el que no en senti una verdadera vocació, i no es vegi capaç d’estimar tractant els infants amb respecte a la seva personalitat; que s’entregui a l’obra educativa incondicionalment, sense mesura de temps, ni de guanys ni d’avantatges ni d’honors. Ésser mestre es porta a dins. El que ho és copsa cada reacció del deixeble i sap respondre adequadament per a orientar-lo en els seus instints, i fer que actuï responsablement d’acord amb ell mateix. Això exigeix a un mestre una fina percepció, un gran respecte, i una estimació profunda per a cada infant. 

No hi ha res més interessant i difícil que el coneixement de la persona humana i és una felicitat inefable el reeixir en l’educació d’un fill dels homes, i aconseguir en ell un comportament habitual correcte, per convenciment, mai per imposició. El bon mestre s’entrena a l’obra per amor desinteressat, humilment però amb passió. 

El que farà més per Catalunya serà el més bon educador dels seus fills. Amor, respecte i desinterès podrien donar unes masses ciutadanes educades i lliures. 
 

Foto: Matemàtica viva a l’aire lliure a l’Escola del Bosc de Montjuïc, una escola activa en plena natura amb Rosa Sensat al capdavant. Font: Associació de Mestres Rosa Sensat.

 

Foto: Associació de Mestres Rosa Sensat
 

Foto: Associació de Mestres Rosa Sensat
 

Foto: Associació de Mestres Rosa Sensat

Comentaris

    Anònim Novembre 30, 2016 8:29 pm
    No va tenir mai la creu de sant jordi ?7
    Josep Carbonell Mestre Maig 18, 2017 3:41 pm
    Com m'agrada llegir això!... Enmig de la sordidesa amb què recordo tots els anys de formació primària i secundària hi ha un petit parèntesi que conservo amb afecte i gratitud: els dos cursos a l'Escola de Bosc de Montjuïc. Quan els pares m'hi van matricular jo tenia 10 anys i era l'any 63. L'Escola ja no era la que va conèixer Angeleta. Cantàvem el "Cara al sol" cada dia, en entrar i sortir de l'escola; se celebraven determinades dates associades a alguns "caídos por la patria, víctimas de las hordas..." i, naturalment, tot estava regit per les consignes del moment, com a escola municipal que era. No obstant això, en la distància curta, en allò que és més essencial, és a dir, en la relació mestre-alumne, crec que es conservava tot l'esperit fundacional. Els mestres -almenys els que jo vaig conèixer- no havien estat depurats i funcionaven, de manera silent i guardant la roba, amb la manera de fer, de relacionar-se i d'educar que havien assumit anteriorment. El contacte permanent amb la natura i algunes classes sota els arbres quan arribava el bon temps, són difícils d'oblidar.
    Francesca Garriga Torres Novembre 30, 2017 10:42 am
    Eternament agraïda.
    Neus Busto Novembre 30, 2020 9:50 am
    Jo la vaig tenir com a profe de ciencies a Batxillerat i COU. I moltes de les coses q vaig aprendre, les he ensenyat als meus alumnes durant 40 anys de mestra de poble!
    Anònim Novembre 30, 2020 9:52 pm
    Gran vocación, para mí la más grande.2020
    Rosa Mª Ràfols Desembre 1, 2020 3:17 pm
    Fue la directora del INEM Infanta Isabel de Aragón durante el bachillerato y se jubiló cuado empecé COU. Siempre ha sido para mi un referente como persona y como enseñante. Escogí su misma profesión. Siempre he contado a mis colegas de profesión, familias y alumnado como respetaba nuestro crecimiento, como personas y como aprendices, en unos años difícles a principio de los 70 en Barcelona, en un centro rodeadas de libertad y cultura, que ella promocionaba. Y la institución Rosa Sensat fue el primer espacio de formación que me iluminó en el camino de la renovación pedagógica. Gracias Sra. Ferrer

Nou comentari

Manuel Forcano
I dins el pit / el vol d'un ocell a qui ha defallit sota les ales / l'aire
Més entrades...