“Sabies que a partir dels sis anys les nenes se senten menys intel·ligents que els nens? I que els nois subestimen les capacitats de les seves companyes a la universitat?” Ho denuncia el llibre Educar en el feminismo (Plataforma Actual), en què Iria Marañón ens alerta sobre el perill d’educar nenes perquè siguin obedients, fràgils i permissives. Davant d’aquest escenari, ens empeny a empoderar-les des que són ben petites, perquè siguin lliures, valentes i poderoses.
1. Ni submises ni servils ni obedients. L’educació que es rep a casa o a l’escola determina, en molts casos, quina nena i dona serà. Per exemple, les mares o els pares autoritaris, exigents, que imposen normes sense discussió, càstigs de forma quotidiana i que exigeixen obediència contínuament estan educant nenes que es convertiran en dones amb una baixa autoestima, obedients, submises, dependents, amb poca iniciativa (ja que se les educa per fer el que l’altra persona diu) i a les quals els costarà expressar el que senten. Aquest tipus d’educació generarà un col·lectiu sensible a tolerar l’agressivitat i la violència en un futur. No empodera gens.
2. Autoconcepte i autoestima. Escull una foto seva, retalla-la i enganxa-la en un paper. Demana-li que triï allò que més li agrada del seu aspecte físic i que ho assenyali amb un retolador. Després demana-li que triï el que menys li agrada. Per valorar la seva autoestima mira si hi ha més coses que li agraden d’ella mateixa o si n’hi ha més que no. Ajuda-la a veure les coses positives que no ha sigut capaç de veure, converteix el que ella considera un defecte en alguna cosa positiva, i recorda-li persones amb aquest tret que triomfen en l’esfera pública i privada. És important dir-li que el seu físic no la condiciona per fer res i que pot aconseguir tot el que es proposi.
3. Aprendre a dir no. Ha de saber que pot dir no quan vulgui i a qui vulgui. Moltes dones pateixen ansietat i malestar perquè els han ensenyat a complaure i a ser submises, i dir no a algú vol dir tot el contrari. Les nostres nenes han d’aprendre a dir el que pensen, i no és una resposta igual de lícita que qualsevol altra. […] Per dir no, o dir alguna cosa que pot ser que no agradi al seu interlocutor, l’assertivitat és fonamental. Aquesta tècnica consisteix a defensar el que pensen i comunicar-ho al seu interlocutor amb respecte.
4. Amabilitat, però no sempre. Amb l’assertivitat estem ensenyant a la nostra filla a ser amable i atenta amb les altres persones, però sense deixar de dir el que pensa. Tot i això, també ha de saber que quan hi ha persones que la tracten malament, ella pot defensar-se, queixar-se i que té dret a enfadar-se. És important que sàpiga que estar enfadada és un estat d’ànim normal i que és bo que el tingui. Ha de controlar no fer mal a ningú en aquest estat, però no se n’ha d’avergonyir. I, sobretot, quan algú fa alguna cosa que a ella no li agrada, i encara que li diguin que continuï fent-ho, pot deixar de ser amable. La seva veu ha de ser escoltada sempre, i si el seu interlocutor no l’escolta, que cridi.
5. Fomentar l’esperit de lluita i aprendre a gestionar la frustració. És bo tenir inquietuds i projectes personals. Les nenes han de saber que poden aconseguir el que es proposin sempre que s’hi esforcin i tinguin capacitats per fer-ho. Si les aspiracions estan molt allunyades de la seva zona de confort, cal animar-les i ser realistes, però donant suport al seu afany. El valor de l’esforç és fonamental perquè entenguin la causa-efecte. També és imprescindible que assumeixin els fracassos; diu Ken Robinson que la màxima del risc és que “si no estàs obert a equivocar-te, mai et passarà res original”.
6. Evitar la síndrome de la impostora. Moltes dones creiem que no ens mereixem els nostres èxits, que han estat fruit d’un cop de sort i no d’un recorregut o d’unes capacitats. A les dones ens costa demanar augments de sou, liderar projectes, ser ambicioses… Per tal que les nostres nenes no tinguin aquesta sensació, són fonamentals els dots de lideratge i creure en un mateix. […] A vegades les nostres nenes pateixen aquesta síndrome des de petites: han sigut les premiades en un concurs i creuen que no s’ho mereixen, tenen un excel·lent i creuen que no se’l mereixen, reben elogis sincers sobre alguna de les seves capacitats i creuen que no se’ls mereixen. Hem d’ensenyar-los que l’èxit no és una qüestió de sort i que està directament relacionat amb l’esforç, la tenacitat i la feina ben feta. Així que si han aconseguit una fita en alguna cosa és perquè se la mereixen.
7. Ensenya-li a ser valenta. Ser valenta és deixar la parella al primer símptoma de maltractament, és dir al cap de la feina que no estàs d’acord amb el que diu, és dir a una amiga o amic que la seva amistat no et convé, és dir no quan sospites que alguna cosa no t’agrada o no t’interessa, és lluitar per aconseguir el que vols, és dur el teu projecte a aquell guru perquè el valori, és buscar una feina que t’apassioni.
8. Eduquem les nostres nenes per ser valentes? Rotundament, no. Per ser valenta t’han d’educar sense transmetre’t pors ni inseguretats; tot i això, s’acostuma a educar les nenes perquè siguin prudents i vagin amb compte: “Vigila”, “No posis el peu al toll”, “No parlis si no et pregunten res”, “No pugis a aquell arbre”, “No juguis amb les agulles”, “No siguis contestaire”… La prohibició per fer coses arriscades provoca que les dones no pilotin avions i siguin hostesses, o no siguin metgesses i siguin infermeres. No hi ha res de dolent en ser hostessa o infermera, però resulta una mica sospitós que siguin les dones les que, majoritàriament, escullin aquestes professions i que els homes escullin ser pilots i metges.
9. Encarrega tasques una mica més complicades a la teva filla, que, a més, la facin sortir de la seva zona de confort. Si necessites canvi per a la màquina de la gasolinera, digue-li que vagi ella a demanar-lo; si en un restaurant vols demanar les postres, que avisi el cambrer; si algú li fa un regal que li has donat tu, que truqui per agrair-lo. Intenta que sigui ella mateixa la que s’enfronti a situacions diferents.
11. Autonomia. Cal treballar-la des que són molt petites perquè siguin capaces de fer les coses per elles mateixes tan bon punt puguin. Les nostres nenes no només s’han de vestir soles, menjar soles o jugar soles (i decidir a què juguen). També han de saber entretenir-se soles, posar-se aigua si tenen set, recollir sense que li diguis i practicar la iniciativa i la independència de forma quotidiana. A més, han de ser autònomes per saber si han d’estudiar o tenen deures, per seure i fer-los i per buscar solucions als conflictes.
12. No dependre de ningú per fer res. Per fomentar la independència econòmica i social, és important que tingui la capacitat de guanyar diners ella mateixa a través d’èxits personals. D’aquesta manera sabrà l’esforç que suposa guanyar diners i que ha de ser ella mateixa la que faci l’esforç per ser recompensada.
13. Prendre decisions. Cada dia es prenen decisions, i això està íntimament relacionat amb l’autonomia. Pot anar començant amb assumptes fàcils i anar incrementant-ne la dificultat a poc a poc. Ha de tenir la seguretat que pot preguntar-nos els seus dubtes i que sempre pot comptar amb nosaltres. Deixem que la nostra nena sigui la que prengui les decisions durant tot un dia. Que decideixi tot el que s’ha de fer en cada moment. Serà capaç de conduir el seu dia? T’asseguro que sí.
14. La maternitat és una opció per a la dona, com ho és qualsevol altra. Les dones no tenen el deure de ser mares i no hem de transmetre a les nenes que això és el que s’espera d’elles. […] Les mares hauríem d’insistir molt a les nostres filles perquè siguin conscients que tenim una vida independentment d’elles: una parella (que pot coincidir que sigui el seu pare o no), una feina, amistats amb qui sortir habitualment, aficions i inquietuds. […] Les mares no només som mares, som dones completes independentment de la maternitat.
Educar en el feminismo
© Iria Marañón
© Plataforma Actual, 2018
1
14
