L’actriu Rosa Novell va néixer el 20 de juny del 1952 a Barcelona, on va morir el 27 de febrer del 2015. La recordem escoltant com recitava un poema de Gabriel Ferrater. El poeta va néixer el 20 de maig de 1922 a Reus i va morir el 27 d’abril de 1972 a Sant Cugat del Vallès.



La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers… què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan venen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Andreu Pérez.Mingorance a juny 22, 2017 | 10:41
    Andreu Pérez.Mingorance juny 22, 2017 | 10:41
    Gràcies Catorze, és tan emocionant sentir-la amb aquesta veu i la pausa, la pausa, sabia que cosa era la pausa tant a la lectura com al teatre, com l'enyoro! I en aquest claustre de Sant Cugat tan meu i tan nostre. Gràcies!

Respon a Andreu Pérez.Mingorance Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa