Caminem fins a París

Foto: zhang zhezi

Aquests dies, al menjador, pels nens, hi tenim un petit llit elàstic circular. Juguen a saltar-hi per torns fins que deixen de respectar els torns i així tenen una excusa per barallar-se. Mentrestant, jo intento llegir al sofà sense treure’ls l’ull de sobre, camino sobre el gel amb el director de cinema alemany Werner Herzog. L’any 74 se li va posar malalta una amiga, algú a qui admirava i estimava moltíssim, i Herzog va decidir que aniria caminant tot sol des de Munic, on vivia, fins a París, on era ella, amb l’esperança que, fent-ho, la salvaria: “El meu pas és ferm. I la terra tremola. Quan camino, és un bisó el que camina. Quan reposo, és una muntanya la que reposa. Si arribo a París, viurà”.

Ho llegeixo al llibre que recull les notes que va prendre en un quadern durant el viatge: Del caminar sobre hielo (publicat per Gallo Nero el 2015, traduït al castellà per Paula Aguiriano). Van ser tres setmanes d’hivern: hi ha molta neu i molta pluja, camps negats, boscos negres, corbs, vaques, ovelles, camins, carreteres. I també hi ha el mateix Werner Herzog esdevingut pelegrí tràgic, obstinat i esparracat, travessant tempestes i paisatges bells però difícils. Fent-se mal de tant caminar (“Ni tan sols camino com cal; em deixo portar. Transformo una caiguda cap endavant en un pas”). Fent nit en pensions, barraques, pallers, o en segones residències buides, que violenta. I pensant mil coses diferents, relacionades (o no) amb la ruta, que també registra a la seva estranya bitàcola, breu i vibrant.

Que per què llegeixo aquest llibre? Perquè va d’un pelegrinatge cru i, a mi, poques coses m’agraden més que caminar desmesuradament. I perquè fa quaranta-cinc dies que estem tancats. I perquè és Herzog. I ja ho va dir Leila Guerriero: “Viatgin. Vegin pel·lícules de Werner Herzog. Vulguin ser Werner Herzog. Sàpiguen que no ho seran mai”. Herzog és Herzog. Guerriero és Guerriero. I nosaltres qui sap les caminades que podem arribar a empescar-nos encara. No sucumbeixin mai, hauria pogut afegir Guerriero.

L’amiga de Herzog era la crítica i historiadora de cinema Lotte Eisner (1896-1983), a qui Bertolt Brecht havia rebatejat Eisnerin, a qui Wim Wenders dedicaria París, Texas. I sí, Lotte Eisner es va salvar.