Homenatge a José Martí


Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

Foto: MissMayoi

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 12, 2017 | 22:18
    Anònim maig 12, 2017 | 22:18
    Sembla una copla popular d'aquelles que feien els mossos del poble quan a la primavera cantaven a les noies. A Castellà li diuen "los mayos". Però Estellès li sap donar un misteri representatiu d'un secret quasi sagrat que reposa sobre la Rosa de paper de diari vell i groc . Es senzill i magnífic alhora.

Nou comentari

Comparteix