Cançó de la rosa de paper

d'un paper vell de diari,/ d'un diari groc del temps


Homenatge a José Martí


Ella tenia una rosa,
una rosa de paper, 
d’un paper vell de diari, 
d’un diari groc del temps. 
 
Ella volia una rosa, 
i un dia se la va fer. 
Ella tenia una rosa, 
una rosa de paper. 
 
Passaren hivern i estiu, 
la primavera també, 
també passà la tardor, 
dies de pluja i de vent. 
 
I ella tenia la rosa, 
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia 
i l’enterraren després. 
 
Però al carrer on vivia, 
però en el poble on visqué, 
les mans del poble es passaven 
una rosa de paper. 
 
I circulava la rosa, 
però molt secretament. 
I de mà en mà s’hi passaven 
una rosa de paper. 
 
El poble creia altra volta 
i ningú no va saber 
què tenia aquella rosa, 
una rosa de paper. 
 
Fins que un dia d’aquells dies 
va manar l’ajuntament 
que fos cremada la rosa, 
perquè allò no estava bé. 
 
Varen regirar les cases: 
la rosa no aparegué. 
Va haver interrogatoris; 
ningú no en sabia res. 
 
Però, com una consigna, 
circula secretament 
de mà en mà, per tot el poble, 
una rosa de paper. 
 

Foto: MissMayoi

Nou comentari