​Cants de traspàs

Que duia nit/ dins els ulls gat

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

“Una revista contracultural, o postcultural, anticultural, un espai on publiquem els poetes intranscendents de la nostra època, les poetes que no publiquen en editorials, o que hi publiquen i que senten amor per una poesia que no existeix, els poetes menors que existeixen, i que es nodreixen dels esperits dels poetes menors que travessen les èpoques, els poetes que ni tan sols son llegits pels poetes de la seua època, i que caminen a prop dels penya-segats.” Així es defineix la Revista Poetry Spam, creada el 2019 per Joan Deusa i Juma Barratxina.

Durant el confinament, han impulsat Electrocovers, un disc fet amb la col·laboració d’artistes d’arreu dels Països Catalans: “Els poetes treballen sobre la musicalitat del seu poema i els dj tenen l’oportunitat de crear-hi a sobre convertint-lo en un recurs musical.” El resultat es publicarà la nit de Sant Joan a Spotify, i ja ens n’han avançant un tema: el poema Cants de traspàs, de Laia Maldonado, musicat per Miki Florensa (de La Pegatina), i convertit en videoclip per Nil Millán.


Cants de traspàs
 
I com era, la Silvie?
 
Diu que la trobava sovint arraulida a la gespa invocant l’hivern,
Que era ella qui obre flors en la fosca.
 
Deia sentir el remor tètric de les glaceres.
 
Anava sempre descalça.
 
No dormia mai, la Silvie.
Era mesquina i vil.
 
Diu que fa cinc lustres poetitzava
l’experiència dempeus
sobre la tassa del vàter.
Que visqué aquí.
Que duia nit
dins els ulls gat,
rere seu sempre sonava So long Marianne
i algú plorava si no hi era.
 
Avui l’he dit i l’he mort.
 

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...