Els carrers plens

«Totes les diferències de posició i de professió, de pensament i de sentiment, es fonen per a formar la unitat del poble»

Arxivat a: Biblioteca

Antoni Rovira i Virgili, periodista, lingüista i polític, va néixer a Tarragona el 26 de novembre de 1882, ara fa 133 anys. El recordem amb el seu article «Els carrers plens».

 

Foto: Cristóbal Castro


Fins els qui saben estimar i comprendre la solitud troben, per contrast, un encís especial en l’espectacle de la multitud humana aplegada en un lloc o passant en ritme de riu lent pels carrers de la ciutat. Quan al vespre, després de l’encesa de llums, els carrers de la ciutat semblen passadissos d’un ample casal, la gentada que hi acut els dóna, no ja l’animació visual, ans encara una vida bategant d’ésser col·lectiu. Els carrers gairebé deserts a altes hores de la nit, sonors de les passes dels escassos vianants, són, a les primeres hores del vespre, els canals per on s’escola, formidable, una riuada humana. Els carrers plens, amb la gent que camina amb lentitud i s’atura a estones davant els aparadors inundats de claror, ens ofereixen l’espectacle urbà per excel·lència i ens donen la visió més exacta del conjunt de la ciutat. La gent, quan és a casa seva o en botigues, fàbriques i despatxos viu en un cert isolament. Aleshores la ciutat està descomposta en les seves parts innúmeres. Però quan la claror del dia s’ha apagat i les flames de la llum artificial s’encenen en els carrers, aquests veuen la barreja de les classes socials, dels oficis i les professions. La ciutat, en el sentit més propi del mot, no és la de les cases, ans bé la dels carrers en ple moviment de la gentada.

I l’espectacle de la multitud del carrer és un espectacle que us alça el cor. Entre la gentada hi ha els satisfets i els malcontents, els qui senten l’esclat de l’alegria i els qui gemeguen interiorment sota la fiblada del dolor. Però en la riuada de la gent que passa sota la llum brillant i espessa, tot és resolt, per l’espectador, en el sentit de l’optimisme. Els carrers plens i els aparadors rics causen la sensació de la força de la ciutat. Allí veiem el dinamisme ciutadà, els moviments d’aquest ésser col·lectiu formidable que és el protagonista de la civilització contemporània. Si guaitem els carrers per on la multitud ciutadana circula, ens semblarà veure el gran riu de la humanitat que passa per davant dels nostres ulls.

I ens adonem de la gran puixança i de la gran significança de la ciutat. Mentre que en els altres agrupaments humans la gent es mostra habitualment dispersa i quieta, a la ciutat es mostra cada dia compacta i en moviment. La vitalitat que surt de la multitud ciutadana és la que en els nostres temps empeny els pobles, la que concentra i irradia la cultura, la que assenyala els camins del progrés.

En aquesta grandesa ciutadana, de la qual la multitud ens ofereix una visió corpòria, hi ha, en mescla monstruosa, el bé i el mal, l’opulència i la misèria, les rialles i els plors. Cent corrents contradictoris travessen la multitud que omple les vies ciutadanes. Però hi podem percebre un gran batec format de tots els batecs individuals, d’ambicions i desenganys, de neguits i d’esperances. Els carrers plens de gent són la ciutat en actuació quotidiana. Totes les diferències de posició i de professió, de pensament i de sentiment, es fonen per a formar la unitat del poble en aquell espai per on passa, acanalat, el riu de la gent indistinta.

Text extret de «Teatre de la ciutat»

Nou comentari

Johnny Be Good
Someday you will be a man,/ And you will be the leader of a big old band
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...