Castanyada amb lectura de poemes i un mort d’accident

però no panellets, no moniatos, no/ fruita gebrada avui. Hom servirà poemes

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Foto: PowderPhotography


A la memòria de Ramon Rogent


Burgesament ens hem reunit a celebrar la castanyada,
però no panellets, no moniatos, no
fruita gebrada avui. Hom servirà poemes.
I que el silenci cremi pels difunts.
Sembla que tots hem arribat, el cercle
s’estreny, es fa mes í­ntim.
Tot és senzill, pero solemne,
com sempre que un poeta pren la veu.
 
Qui és, però, que no va ser invitat
i compareix de sobte a la impensada,
com un que s’equivoca? No m’enganyen
els ulls, no, no, veig la imprecisa
cara gravada, la corbata sense nus,
el franc somriure net
dels partidaris de la vida. Temo,
però, que tot en ell em sembla
terrible i trasmudat.
 
                            Absurd, una ventada
matant un ble quan tot demana llum,
un cop de pedra expressament tirada
contra el sol ull d’un borni, m’han semblat
rou matinal, cançó d’ocell, si ho penso,
mirant això.
                 Per què no ens prevenies,
dient-nos que tornaves del barranc
on has caigut, sense ni temps
d’haver-te canviat, ni de rentar-te,
que ets tot de sang urgent i escarni de la vida?
 
Ressuscitat conill ple de pintura
vermella, en escorxat estremiment,
decapitat pollastre fent uns passos
horribles fins a caure en el gran toll.
Em giro i veig la nit, miro endavant
i veig la nit.
                    (No juguis tant a cartes,
home, per molt irreparable
que sigui l’existir.)
                             Doneu-me vi.
Així­ passem les hores, ofegant-nos
al fosc d’un soterrani, mentre corren
els arbres cegament cap a la nit.

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...