La poeta i assagista nord-americana Louise Glück (Nova York, 22 d’abril del 1943) ha guanyat el premi Nobel de Literatura 2020 per la seva “veu poètica inconfusible, que amb una bellesa austera aconsegueix convertir l’existència individual en universal”. En llegim el poema El cavall i el genet, que forma part del seu llibre Nit fidel i virtuosa, traduït en català per Núria Busquet i publicat per Edicions del Buc.
 



El cavall i el genet

Hi havia una vegada un cavall, i a sobre del cavall
hi havia un genet. Es veien tan bonics amb el sol de
tardor; mentre s’acostaven a una ciutat estranya!
La gent s’apinyava als carrers o cridava des de les
finestres més elevades. Dones grans s’asseien entre
els testos. Però quan buscaves un altre cavall o un
altre genet, era en va. Amic meu, va dir l’animal,
¿per què no m’abandones? Sol, aquí podries trobar
el teu lloc. Però abandonar-te, va dir l’altre, seria
com deixar enrere una part de mi, i ¿com puc fer-ho
si no sé quina part ets?


The Horse and Rider

Once there was a horse, and on the horse there
was a rider. How handsome they looked in the au-
tumn sunlight, approaching a strange city! People
thronged the streets or called from the high win-
dows. Old women sat among flowerpots. But when
you looked about for another horse or another rid-
er, you looked in vain. My friend, said the animal,
why not abandon me? Alone, you can find your way
here. But to abandon you, said the other, would be
to leave a part of myself behind, and how can I do
that when I do not know which part you are?

 

 
 Nit fidel i virtuosa


 Faithful and Virtuous Night
 © Louise Glück
 © Traducció: Núria Busquet  
 © Edicions del Buc, 2017

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix