El cingle

«I res d’això no atura/ l’alè dels mots irats»

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Foto: Alex González


Tinc el neguit
de les formigues roges
quan s’enfilen pels pins
de tarda i foc.
El cau? És la promesa
que reviu el temps
que ja no és nostre
i que s’enfuig.
Acumular reserves,
dies, planys,
venerar una reina paralítica.
Tota la llenya crema
en els meus versos.
Però l’hivern vindrà
i ens colpirà,
amb el glaçat estigma.
 
Ara els faigs renoven tanys
i els cérvols cauen
pels gorgs de la follia.
I dic, llavors:
les preses tornaran.
I ric, m’enfilo, caic.
Duc fruits madurs
i cerco el cingle.
Aquest és l’esbalç,
el trau sense mesura.
I res d’això no atura
l’alè dels mots irats.
 
El món avança a cops,
a tràngols, a sotracs.
I jo amo el foc.
 
L’equilibri és el caos.


 




Selvàtica
Lleonard Muntaner Editor
Col·lecció la Fosca núm. 22
Palma, 2015

Nou comentari

El Boig per tu en piano
Estrenem una de les versions amb què Joan-Pau Chaves homenatja himnes catalans
Més entrades...
La mutació desitjada
El CaixaForum presenta una exposició d'art contemporani per pensar noves maneres de viure
Més entrades...