Foto: Alex González
Tinc el neguit
de les formigues roges
quan s’enfilen pels pins
de tarda i foc.
El cau? És la promesa
que reviu el temps
que ja no és nostre
i que s’enfuig.
Acumular reserves,
dies, planys,
venerar una reina paralítica.
Tota la llenya crema
en els meus versos.
Però l’hivern vindrà
i ens colpirà,
amb el glaçat estigma.
Ara els faigs renoven tanys
i els cérvols cauen
pels gorgs de la follia.
I dic, llavors:
les preses tornaran.
I ric, m’enfilo, caic.
Duc fruits madurs
i cerco el cingle.
Aquest és l’esbalç,
el trau sense mesura.
I res d’això no atura
l’alè dels mots irats.
El món avança a cops,
a tràngols, a sotracs.
I jo amo el foc.
L’equilibri és el caos.
Selvàtica
Lleonard Muntaner Editor
Col·lecció la Fosca núm. 22
Palma, 2015
