Foto: Frank Eferre

Els carrers són estrets i pedregosos. Un tel cendrós cobreix les façanes de les cases enmig del plugim que fa mesos, o potser anys, cau sobre la ciutat. Hi ha trastos vells desballestats per tot arreu, fustes podrides que s’amunteguen en un equilibri tens.

Un home jove alt i corpulent empeny un carretó ple de taulons i ferralla cercant entre els mobles i embalums materials que pugui reutilitzar. Troba un molinet de vent mig enterrat i recorda els vespres d’estiu al terrat de casa, explicant històries al voltant de la llum càlida d’una espelma. Les llàgrimes li regalimen galtes avall i es confonen amb les gotes de pluja que li amaren les entranyes.

La gent vaga impertorbable sota paraigües negres sense alçar la mirada, esquivant-se, amb pas decidit cap enlloc. Ningú parla, ningú recorda. Les ànimes transiten per un espai i un temps incert, confús, on la memòria rau oblidada entre les andròmines abandonades fins que desapareix i, aleshores, el paisatge esdevé encara més ombrívol.

De sobte, enmig de la mudesa insuportable, retruny un crit de dona penetrant, poderós, intens, vital. Sembla emergir del centre de la Terra. Travessa la ciutat i després, silenci. Ningú s’atura excepte ell. Les ombres segueixen deambulant immutables pels carrers tèrbols, desdibuixats, però l’home robust agafa el molinet, el col·loca damunt els objectes del carro i enfila corrents cap a casa.

De l’interior d’un balcó, en què oneja un llençol blanc de fil de cotó, emana una dolça melodia: la veu clara i rítmica de la dona que canta al nadó acabat de néixer. Jau a terra, entre coixins tacats de sang, amb la criatura al pit, mentre amb la mà aspra i arrugada li acarona els cabells humits i la germana li escalfa en un fogonet una mica de brou d’herbes.

L’home obre la porta, s’acosta a la dona, s’hi asseu al costat, l’abraça, li besa dolçament i lenta els llavis. Amb els dits, ressegueix l’esquena nua de l’infant. Somriu. L’endemà clavarà al costat de la falguera el molinet de vent, polirà algunes fustes velles per fer-ne un bressol i explicarà històries per no morir.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix