Combatre la por

La por és un termòmetre que compartim les persones de totes les cultures. La por és un obstacle, però també pot resultar una eina. L’escriptora i activista per la pau Lolita Bosch (Barcelona, 1970), reflexiona a Que no ens guanyi la por (Ara Llibres) sobre els mecanismes de la por, la seva incidència en les societats i com l’utilitza el poder, a partir de la seva experiència treballant contra la guerra del narcotràfic a Mèxic però també d’altres casos com el de Malala Yousafzai. Però, sobretot, intenta explicar que la por dona oportunitats per identificar la injustícia i, així, combatre-la.

Foto: Glenn Halog

1. Com més por tenim, més perillós ens sembla qualsevol repte; i és molt probable que ens sentim amenaçats per situacions que en realitat sabem com combatre.

2. La por no és bona ni dolenta, la por és humana.

3. Només la veritat ens farà lliures, hem repetit una vegada i una altra si hem sortit als carrers a protestar. Però aquesta frase no és només una consigna, sinó una veritat absolta en la qual hauríem d’aprendre a confiar.

4. La por més íntima que tenim totes les persones del món és la de no saber estar aquí sent qui som, la de fracassar com a éssers humans i socials, la de no servir.

5. La por és l’amor que sents pels altres.

6. Mentre seguim caminant, la nostra por es va convertint en una eina cada cop més precisa. I el més important de tot: mentre seguim caminant, la nostra por serà nostra i no de les estructures econòmiques i polítiques del poder, que saben exactament com manipular-la i fer-hi negoci.

7. L’acte més revolucionari que he trobat en tots aquests anys d’activisme és confiar en l’altre.

8. Hi ha algunes experiències que superen allò que ens creiem capaços de suportar; però la por del dia a dia, la que sembla de més baixa intensitat, la preocupació constant i la inseguretat, també poden afectar greument la nostra salut física, emocional i mental.

9. Cal recordar quantes coses hem superat i aprofitar-les per dir-nos que ho sabríem tornar a fer. Tant és com n’estem de cansats, de desesperançats o d’espantats; la nostra naturalesa ens hi empeny.

10. Ens hauria de fer por pensar que la hiperinformació ens manté informats.

11. El primer error que cometem a l’hora de combatre la por és pensar que estem en un bàndol. Bons i dolents, valents i covards, víctimes i botxins, compromesos i apàtics. No hi ha bàndols.

12. La literatura ens ha permès entendre molta gent amb la qual no conviuríem mai, però que ens ha generat empatia quan l’hem llegida i una necessitat d’entendre’ls i interpretar-los.

13. Educar millor les nenes i els nens és urgent i imprescindible. Fer que entenguin els límits i dir-los la veritat; fer que se sentin útils, estimats i part de les nostres societats. I els hem de permetre patir i equivocar-se.

14. No hauríem de tenir por de no ser capaços de resistir perquè hem resistit molt. El món no el fan els màrtirs, i si estem vius i vives és perquè hem resistit.