Eva Armisén

“Haver viscut una cosa, sigui quina sigui, dona el dret imprescriptible d’escriure-la. No hi ha veritats inferiors. I, si no vaig al fons d’aquesta experiència, estic contribuint a enfosquir la realitat de les dones i em poso al costat de la dominació masculina del món”.

He rellegit L’esdeveniment, d’Annie Ernaux, ara que ja sé que una de les meves escriptores preferides ha rebut el premi Nobel de literatura. Una satisfacció íntima que també vaig experimentar amb Alice Munro el 2013 i amb Kazuo Ishiguro el 2017, i potser amb algú altre –no recordo si vaig llegir Jose Saramago i Doris Lessing abans o després que els avalés l’Acadèmia Sueca, sí que sé que vaig entrevistar Toni Morrison el mateix any que va rebre el guardó.

Deia que he rellegit L’esdeveniment, ara en la meva llengua –perquè des d’aquest setembre el tenim en català, al costat d’Els anys, Memòria de noia i Pura passió. L’aposta d’Angle Editorial de recuperar l’obra de l’autora francesa, amb traducció de Valèria Gaillard, semblava arriscada però ha resultat guanyadora. He tornat a aquest llibre i he reconegut la sensació d’irrealitat que va envair la jove Ernaux quan va saber que estava embarassada, he notat de nou la lentitud amb què passen els dies espessos, he reviscut el trasbals de quan sents per sorpresa la cançó que et va acompanyar durant un malson concret. La por de mirar-te al mirall i pensar “és a mi que m’està passant això” i “no ho podré suportar”.

La prosa franca, hipnòtica i depurada d’Annie Ernaux se’t fica endins abans que te n’adonis: l’autora s’obre en canal i domina com ningú la tècnica narrativa de mostrar-se per mostrar-nos, individualment i de forma col·lectiva. 

Escrivint sobre el seu avortament clandestí trenta-sis anys després d’haver avortat, Annie Ernaux va aconseguir esborrar l’única culpabilitat que havia pogut sentir a propòsit d’aquell episodi indesitjat: que li hagués passat i que no n’hagués fet res. Com si hagués malgastat un do. “Perquè, més enllà de totes les raons socials i psicològiques que puc trobar en el que vaig viure, n’hi ha una de la qual estic ben segura: les coses em van passar perquè me n’adonés. I l’autèntic objectiu de la meva vida tal vegada és aquest: que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments esdevinguin escriptura, és a dir, una cosa intel·ligible i general, la meva existència completament dissolta en la ment i la vida dels altres”.

Annie Ernaux: la literatura del jo, del tu, del nosaltres.

L’esdeveniment

© Éditions Gallimard, París, 2000
© 2022 Valèria Gaillard, per la traducció
© Archives privées d’Annie Ernaux (droits réservés), per la imatge de portada
© 9 Grup Editorial, per l’edició

Pots comprar L’esdeveniment a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Més notícies

Pura passió

Comparteix
Em sembla que l’escriptura hauria de tendir a això, a la impressió que provoca l’acte sexual
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa