Corrandes d’exili

M'ajec i beso la terra / i l'acarono amb l'espatlla

Joan Oliver (Pere Quart) va néixer a Sabadell el 29 de novembre del 1899 i va morir a Barcelona el 18 de juny de 1986. El recordem llegint i escoltant-lo recitar el poema que va escriure l’any 1947 quan estava exiliat a Xile, Corrandes d’exili.


Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol 
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.



 

Foto: www.papasseit.cat

Comentaris

    Albert Llinares Abril 30, 2016 12:14 pm
    Sortir jove, casi nadó, de Catalunya en el 59, tindré de viure amb els pares fora de Barcelona... aquest sentiment de la vida amb duas meitats, una aqui a São Paulo ahon he fet la vida, amor i fills, però altre a la terra catalana, a la llengua i arrels, es un sentiment que la vida a nosaltres ha impost i que tenim representade amb aquest poema! El coneixia, però ara le retrobat! Gràcies!!!
    Rosag Abril 30, 2016 4:47 pm
    Sílvia Pérez Cruz canta Joan Oliver: https://www.youtube.com/watch?v=mCadSElj8NY
    12
    100
    Respon
    Anònim Maig 2, 2016 9:21 am
    Fantàstic Joan Oliver i fantàstic Ovidi Montllor.
    Anònim Maig 3, 2016 9:38 am
    la tasca que feu no te preu. Emotiu i meravellos
    Anònim Maig 5, 2016 11:29 am
    Poema que m'ha emocionat.
    Anònim Maig 5, 2016 12:17 pm
    L'he escollit perquè recorda uns fets que no voldria que es tornessin a repetir mai més.
    Arlet ferrer Maig 5, 2016 6:33 pm
    L'exili no es pot explicar. Si el vius, ho pots intentar.
    Anònim Maig 6, 2016 9:33 pm
    Sóc una enamorada d' aquest poema i de la interpretació que en fa Lluís Llach.. Molt emotiu.
    Anònim Maig 7, 2016 12:26 pm
    Gran Ovidi Montllor
    Anònim Maig 7, 2016 12:28 pm
    Gran, recito Ovidi Montllor 2016
    Anónim Novembre 29, 2016 10:09 am
    Excel.lents Pere Quart, Llach, Ovidi. També Sílvia Perez Cruz. Gràcies Catorze!
    Mercè Carner Desembre 18, 2016 11:00 pm
    Les corrandes de l'exili, les comparo amb la cançó "l'emigrant" però molt més properes.
    SílviaJ Novembre 29, 2018 10:42 am
    M'ha posat la pell de gallina... és tan actual... Amb aquests versos comença la cançó de Xavi Sarrià, Ànimes navegables. https://www.youtube.com/watch?v=wCnPeQTS93g

Respon a Rosag Cancel·la les respostes

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...