Les coses que no dius

S’instal·len al cor de les genives/ amb el gust de la pols i de les hores

Foto: galaxies and hurricanes



Les coses que no dius obren escletxes
damunt la pell estoica. Llisquen, àvides,
pels rius de sang del cos, i no s’aturen
fins que troben racons que desconeixes.

S’hi queden. Te’ls esquincen. Però tu
no te n’adones. Parles fort, i rius,
i aconsegueixes ignorar la pena.

S’hi queden tant de temps que en perds el compte.
Són coses que no vols, o vols i dols,
però t’estimes més aniquilar-les
–almenys, tu creus que ho fas–; però revénen:

revénen en el plor dels dies grisos,
en l’ofec dels diumenges a la tarda,
en epílegs d’estius d’adolescència,
en preludis d’hivern sense esperança.

Les coses que no dius tensen els músculs
i s’instal·len al cor de les genives
amb el gust de la pols i de les hores
que has deixat escolar-se sense esma.
Hi ha una olor agredolça al tou dels dits
–olor de resclosit, de por, de sexe.

Les coses que no dius fan mal als polsos.
I a les dents. I a les mans. I a les orelles.
 

 

 Non si male nunc

 © Sònia Moll Gamboa
 © Viena Edicions, 2006

Comentaris

    Anònim Gener 22, 2019 8:04 am
    Llegeixo aquest poema aquest matí fred entre desconeguts a dalt del tren. He deixat els llençols a casa, plens de rebrecs que recullen les paraules que no dic i que ella imagina i no vol sentir. Llàgrimes als ulls
    Jordi Sabater Gener 22, 2019 11:05 am
    Agraeixo les teves paraules a través de la poesia, i si sento el sentiment de la tristesa en la seva lectura que m'identifico en un moment o altre de la meva vida. També sento la pau que existeix darrere de la decisió valenta d'afrontar les converses pendents i connectar amb la meva coherència, dir el que vull dir, sense esperar agradar.
    Anònim Gener 24, 2019 9:33 am
    De vegades, ens és totalment inaccessible el poder parlar amb qui s'estima, fins i tot més, que a una mateixa. Hi han situacions i circumstàncies en les que es prefereix morir per dintre, pregar i esperar, deixar passar els dies, i les nits plorant, implorant a saber què o qui, que la situació torni a donar un gir com tants cops ha donat conforme ha volgut eixa personeta, eixe trosset nostre.

Nou comentari