Covava l’ou de la mort blanca

Mare, no ploris per mi, mare./ No ploris per mi mare, plora amb mi

Foto: galaxies and hurricanes


Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
                 on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
            de l’ombra.

Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
          mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
 

(Del poemari pòstum «Raó del cos»)

Comentaris

    Anònim UNA MARE Setembre 5, 2016 9:48 am
    Preciosa canço m'ha emocionat moltisim. Una cantant molt dolça.
    Montse xxls Octubre 19, 2016 2:43 pm
    El dolor de una hija explicándole a su madre que se muere ...se necesita ser muy valiente y el dolor terrible de la madre, por saber que perderá a su hija, en un acto contra natura,los padres no deberíamos enterrar jamás a los hijos.Se necesita mucha fuerza ,mucho amor, para estar a su lado sin llorar ,sonriendo y animandola, cuando por dentro te mueres con ella y por ella.Poema y canción bellísimos ! Tristes y dolorosos
    Anna Salguero Octubre 19, 2016 8:24 pm
    Bonito y conmovedor dialogo viendo que la vida se te va y un dolor inmenso de la madre de no poderlo evitar... Una cruel leccion que nos da la vida
    Montse ss Octubre 20, 2016 8:54 pm
    M'encanta, ja sé q és trist quan ho comparteixo m'ho diuen. Pero la bellesa del poema i la veu superen eleven la tristesa a,excel.lència.
    Anònim Octubre 21, 2016 9:26 am
    Hay dolores en la vida desgarradores y de una intensidad enloquecedora. Este yo creo es el mayor que puede suceder a una madre.

Respon a Anna Salguero Cancel·la les respostes