L’1 de maig és el Dia Mundial del Treballador. Miquel Martí i Pol va ser escrivent durant gairebé trenta anys a la fàbrica de filats La Blava, a Roda de Ter. Al llibre La fàbrica, entre versos, explica com era el dia a dia dels qui es llevaven per entrar-hi. Descriu i denuncia l’opressió econòmica i social a què estaven sotmesos.

Foto: Jonathan Kos-Read


1

El primer dia ens atordí la fressa
terrible de les màquines. Lluitàvem
per entendre el que ens deien i, al migdia,
quan vam sortir al carrer,
vam retrobar la quietud perduda.
Era a l’estiu i feia poc que havíem
complert els catorze anys. Llavors encara
érem novells, sense fel ni sospita.

2

El segon dia vam aprendre el ritme
solemne de la feina. Se’ns liquava,
a poc a poc, tot l’enyor i ja ens servíem
de les mans per comprendre.
A fora queia
la pluja lentament, com en un somni.
Ens ho van dir en plagar i ens en vam riure.

3

El tercer dia vam comprendre moltes
paraules mig sabudes. La profunda
raó de viure dels qui sempre creixen
vençuts i solitaris, i la nosa
massissa i obsessiva dels preceptes.
Era l’hivern i el gris opac dels vidres
traspuava tristesa.

4

El dia quart vam estimar una noia:
darrera un magatzem, amb la presència
llunyana i esmortida de les màquines
per música de fons.
Feia un vent càlid i ella era tan dolça
i acollidora com una ombra. Al vespre
semblava que tinguéssim les mans plenes
de sorra o bé d’ortigues.

5

El cinquè dia ja era com si haguéssim
nascut entre les màquines. Teníem
les mans tan dures com qui més i alçàvem
la veu per renegar sense temença.
Feia sol al carrer i el petitíssim
bocí de cel que es veia a les finestres
era absurd i llunyà com un miratge.

6

El sisè dia vam cobrar. Nosaltres
som gent plena de seny, que no confia
que el món pugui salvar-se amb un miracle.
Descreguts i solemnes fem les coses
amb un aire tan bròfec que no sembla
que lluitem tenaçment perquè tot sigui
més clar i entenedor. Hi ha gent que ens mira
com sol mirar-se els folls. Després s’ajupen
a besar els peus d’aquells que els apallissen.

7

El setè dia era diumenge i vàrem
reposar com Déu mana.
De tot això, pel juny, si no em descompto,
farà ja mil-nou-cents-i-vint-i-quatre
llarguíssims anys.
No res: una fotesa!

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 01, 2016 | 22:55
    Anònim maig 01, 2016 | 22:55
    Que era una religió ho va sentenciar W. Benjamin, m'inspira Hannah Arent i afirmo que el capitalisme és un totalitarisme. Ho pensaré una mica més, però és evident, no?
  2. Icona del comentari de: paco fanés a maig 01, 2017 | 09:58
    paco fanés maig 01, 2017 | 09:58
    I que pocs en podien sortir i convertir-se amb grans poetes o obtenir una minsa cultura que els fes més humans. En Martí i Pol treballava vuit hores, ara se'n treballen deu pel cap baix. Les fabriques són grans masses d'aturats i els que treballen ho fan en semi-esclavitud. A Roda la propietària de la Blava era la Tecla Sala coneguda per tots; potser per Nadal et donava la mà i una pesseta més. Avui el salvatge capitalisme no et donarà ni les gracies i et fotrà al carrer si només sospita de la teva poesia sentida a través de la finestra del taller..

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix