Despullar l’home

“L’home nu”, Joan Vilatobà

«L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat és una mostra que explora alguns rols i valors –virilitat, bellesa, poder, força, agressivitat i, fins i tot, divinitat i heroïcitat– que han acompanyat la “masculinitat” al llarg de la història», escriu Joan Carles Garcia Cañizares, president delegat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, al llibre, fet per Fina Duran i Txema Romero, que s’ha editat d’aquesta exposició itinerant (que fins al 3 de gener es pot visitar a l’Hospitalet de Llobregat). Una exposició que, fent un recorregut per les col·leccions dels museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, despulla l’home per fugir dels mites i les idees que l’han empresonat. En llegim un text de Txema Romero Martínez, director del Museu d’Art de Cerdanyola.

Under pressure, nu i identitat masculina en l’art català

Tradicionalment, quan una persona neix és catalogada com a home o dona en funció dels genitals i des d’una perspectiva binària, de manera que es barregen conceptes com el sexe, la identitat de gènere i l’orientació sexual. Si els genitals són masculins se sobreentén que s’identificarà com a home, se sentirà atret per les dones i complirà, sovint sota una gran pressió, els arquetips d’allò que entenem per masculinitat, seguint les pautes de conducta que cada cultura ha construït en contra del que es considerava femení.

Aquesta exposició pretén despullar l’home, i fer-ho des d’un posicionament feminista tenint en compte també conceptes com el sexe amb què naixem, la identitat de gènere amb què ens identifiquem, l’orientació o l’opció sexual i afectiva, i l’expressió de gènere. Tot qüestionant els arquetips de la masculinitat dominant, es planteja un recorregut pel nu masculí als museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Partirem de l’autocrítica d’uns museus en què els nus masculins romanen amagats a les calaixeres de les reserves, i en els quals les dones queden relegades a protagonistes passives de les fantasies masculines heteronormatives. Amb l’art contemporani com a mediador, també pretenem qüestionar què vol dir ser home avui en dia, al segle XXI, des d’una mirada diversa, igualitària i interseccional però defugint el binarisme i el que Roberta Marrero denomina «síndrome del botánico», [1] perquè hi ha tantes identitats com persones.

No és pas estrany trobar a les sales dels museus figures femenines despullades, aŀlegories, muses o retrats que elogien els cànons de la dictadura d’una bellesa idealitzada i canviant segons les èpoques. Però… on són els homes? Per què és menys habitual el nu masculí? I quin és el motiu pel qual encara molts romanen als magatzems? Als museus que participen de la tria d’aquesta exposició, tan sols hi ha un 1,86 % d’obres de dones artistes exposades enfront d’un 98,14 % d’homes. D’altra banda, la presència del nu masculí és inversament proporcional i tan sols representa un 25,86 %[2] en comparació al femení, que seria d’un 74,14 %.

En l’art català del segle XIX i de la primera meitat del XX, la representació del nu va ser molt abundant, tant en els dibuixos com en les escultures, les joies i els gravats. Sovint, a partir d’aquesta temàtica es desplega tot un repertori simbòlic d’un erotisme latent. En aquesta mostra hem seleccionat alguns exemples que surten de les calaixeres i els armaris del Museu d’Art de Cerdanyola, la Fundació Joan Abelló, el fons d’art de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Art de Sabadell, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Vinseum i el museu Thermalia, com també els museus de Terrassa, Badalona i l’Hospitalet. En l’exposició podrem veure que el nu masculí no deixa de ser una constant en la iconografia religiosa, els referents clàssics o les acadèmies de formació, però també en obres clarament eròtiques que afloren amb la modernitat i la revolució feminista i sexual.

[1]Marrero, Roberta, We can be heroes. Una celebración de la cultura LGTBQ+, Madrid, 2018, Lunwerg, p. 26.

^{^[2]}En el cas del Vinseum, de Vilafranca del Penedès, les dades són sorprenentment equitatives, temàtica, l’enfocament i la perspectiva del museu, les representacions mitològiques del tema favorable a la presència del nu masculí.