I un dia ve que t’enamores

Foto: Gonzalo G. Useta

I un dia ve
que t’enamores,
de pèl a pèl,
sense defensa,
i tots el mals
que se’t dissipen
i que t’augmenten
graten el viu
de la carn fresca
sense defensa;
mots com endreç,
calma i raó
es descomponen;
paraules netes
—petó, abraçada,
dent enfebrida—
se t’entretenen
quan estàs sol
i se t’encenen
vora la dona,
sense defensa.

Un dia ve
que t’enamores
i no d’uns pits
ni d’unes cames,
no saps de què
ni hi pots fer res.
Només, afanya’t,
que tu no manes
i, si tens sort,
t’obrirà els llavis
sense defensa
i, si no en tens,
sense defensa
tremolaràs,
enamorat,
vora el petó,
lluny de l’abast
del teu amor.
I ets, tot sencer,
cella partida
o vida a mort
sense defensa,
el cor menjat,
quan te n’adones,
si un dia ve
que t’enamores.

Poema inclòs en el llibre
L’error bellíssim

@Magí Sunyer
@d’aquesta edició: La Gent del Llamp (1993)
@de les il·lustracions: Pere Español Bosch