Us heu preguntat mai com havíeu pogut viure fins ara sense una cosa de la qual ja no en podeu prescindir? Declaro no haver sabut res de James Salter fins fa només unes setmanes. Arran de la presentació de L’Altra Editorial, que el publica per primera vegada en català, em vaig fer amb un exemplar de L’última nit, un recull de deu contes de l’escriptor nord-americà de vuitanta-vuit anys que continua escrivint amb tota la bellesa i la vellesa d’una vida marcada pel seu passat com a pilot de les forces àrees.
Cada conte de Salter està dissenyat per fer diana al cor del lector, que enganyat per uns arguments aparentment mínims topa de ple amb l’impacte final que li deixa un pòsit difícil d’esborrar. Salter ens interroga a cada història, cerca la nostra complicitat regalant-nos altres històries no visibles d’entrada i que se’ns van revelant a mesura que anem llegint. Ens sedueix amb aquesta interpretació que ens obliga a fer al final de cada conte i de la qual ens va alertant amb precisió, mitjançant la selecció de detalls d’aparença simple però plens d’ambigüitat i altament significatius.
Una advertència: hi ha coses per a les quals no estem mai preparats, i davant de L’Última nit, el darrer conte del recull i el que li dóna nom, quedem completament despullats. Deixeu-lo per al final, tal com està, no planifiqueu massa coses a fer després de la seva lectura, tingueu algú a prop a qui poder explicar el que us acaba de passar, ho necessitareu, i sobretot, no guardeu el llibre a la prestatgeria de seguida… voldreu rellegir-lo de la mateixa manera que ja no en podreu prescindir, ni de L’Última nit ni de la validesa universal de James Salter.
Títol: L’última nit
Editorial: L’Altra editorial
Autor: James Salter
Traductora: Alba Dedeu
Primera edició: febrer 2014
Pàgines: 141
Preu: 15.50€