No fa gaire, una nit gèlida i plena de vent, una amiga em va portar a una nova gintoniqueria on la propietària et mira només un instant i et serveix el gintònic que considera més afí a la teva persona. A mi me’n va assignar un d’herbes aromàtiques i móres. Deliciós. Em meravella la capacitat de les persones per reinventar-se i tanmateix crear amalgames de conceptes com la ginebra i la psicologia. Sembla un aliatge impossible però funciona.
L’últim treball de Paula Bonet, 813, és una amalgama de cine, il·lustració, art i vida real que també meravella, però no té res d’impossible sinó altes dosis d’admiració i respecte per la figura del cineasta François Truffaut. És un homenatge il·lustrat al director i a les seves pel·lícules i, sobretot, a la persona que hi havia darrere. Un Truffaut de carn i ossos que es revela inspirador per a una Paula Bonet més madura i pensarosa, no exempta del seu encisador segell personal.
No negaré que el cinema, la il·lustració i les vides apassionades formen part de la triangulació interna d’una servidora i que, per tant, obrir aquest llibre és entrar una mica en èxtasi. Per si no n’hi hagués prou, l’obra de Bonet es basa en la filmografia de Truffaut, minada de diaris i novel·les. El cineasta estimava els llibres fins a la sacietat: van ser la seva salvació durant una infància complicada i va omplir les seves pel·lícules de referències literàries, sense amagar la debilitat per algunes obres i autors.
813 és un diàleg apassionat entre la il·lustració de Paula Bonet i el llenguatge visual de Truffaut, un debat sobre la necessitat dels dos d’explicar-nos coses a través del seu l’art, tot moderat per la bella cal·ligrafia de l’autora, que ens acompanya a cada pàgina perquè ens quedi clar que escriure i dibuixar, com filmar una pel·lícula, és narrar-se un mateix, evocar la intimitat en imatges i posar-les a l’abast del públic que les rebem a través dels sentits, i en quedem atrapats a través de l’emoció que generen.
A Paula Bonet no se li escapa en cap moment el to melancòlic de la filmografia de Truffaut ni l’aire de tragèdia amorosa de les pel·lícules sobre les quals ha volgut focalitzar l’atenció en el llibre: Jules i Jim, La pell suau i La dona del costat. Emulant una mica el mestre i el canvi de perspectiva que va marcar la seva figura dins el grup de cineastes francesos sorgits a finals dels cinquanta i coneguts com a Nouvelle Vague, la il·lustradora, que aquí es mou en una gama de colors sobris i nostàlgics adequats al llenguatge de Truffaut, treballa amb fórmules renovades que s’allunyen de l’univers més colorista, femení i subjectiu que la van posar en el punt de mira de la il·lustració fa només uns anys, quan –amb delicadesa i elegància– conquistava un gran públic necessitat de material altament sensible.
Després de dos anys de treball intens, de documentar-se, de buscar localitzacions, de reflexionar, escriure i dibuixar, Paula Bonet ens ofereix una aposta personal i valenta i apropa la biografia de Truffaut no només als seus seguidors, als quals tenia acostumats a una il·lustració més lírica i potser més empàtica, sinó també als amants i coneixedors de la filmografia del cineasta.
Les vides i les obres de François Truffaut i Paula Bonet semblen estar íntimament entrellaçades i bellament destinades a convergir en aquest llibre, on ells, com els personatges de les pel·lícules, es donen la mà per traspassar la frontera entre la vida i la ficció amb tota la intensitat, sense terme mitjà i totalment aliens a la quotidianitat.
Posaria la mà al foc que si haguessin estat coetanis els haurien servit exactament el mateix gintònic i, possiblement, si s’haguessin conegut, haurien brindat a la nostra salut.
Títol: 813. Truffaut per Paula Bonet
Autora: Paula Bonet
Editorial: La Galera
Pàgines: 186
1ª Edició: febrer 2015
Preu: 21,95€
0
0
