La dimensió desconeguda

La literatura a l’ensenyament penja d’un fil. Foto: Dave Pearce

Fa dues setmanes el col·lectiu Pere Quart va publicar un manifest amb un nom prou dramàtic: SOS literatura a l’ensenyament. A hores d’ara l’han signat més de 1700 persones i cada dia s’hi van sumant més signatures. Hi han donat suport escriptors com Jaume Cabré, Carme Riera, Quim Monzó, Enric Casasses, Marc Romera, Lluís Calvo, Empar Moliner, Imma Monsó, Maria Barbal, Narcís Comadira, Maria Antònia Oliver, Manuel Baixauli, Eduard Màrquez, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Pagès Jordà, Joaquim Carbó. Maite Carranza Miquel Desclot, Genís Sinca, Dolors Miquel, Biel Mesquida, Sílvia Soler, Laura Borràs i entitats importants com PEN Club, la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC), AELC, Societat Verdaguer, Espais Escrits… i anem sumant.

Però, per què el professorat de literatura catalana demanem SOS?

Suposo que aviat ens posarem d’acord si diem que tenim una literatura per estar-ne orgullosos, que és un tresor que ens cal conservar i que ens cal saber transmetre. Ens posarem d’acord si diem que hi ha paraules que mereixen ser llegides, amb calma, sospesant-les, perquè ens les fem nostres i continuïn en nosaltres com un patrimoni viu. També ens avindrem a assenyalar que tenim unes aules plenes de nois i noies –massa plenes, però aquesta és una altra guerra– capaços d’aprendre i gaudir aquest tresor literari. Disposem de centenars de recursos (llibres de text més o menys magnífics amb uns índexs d’un optimisme tràgicòmic i centenars, també, de recursos digitals que són una meravella: no em digueu que no és una meravella poder escoltar i veure, per exemple, la Sílvia Pérez Cruz cantant per a nosaltres les Corrandes d’exili, o sentir i veure Raimon cantant Ausiàs March o la veu d’Ovidi recitant Els amants de Vicent Estellés, etc). I finalment, tenim també, encara, un professorat que estima la literatura i el seu ofici. Ei, sí, també hi comptem. Hi ha un professorat que estima el seu ofici, que és el d’ensenyar. Bé, doncs, si tenim tot això, on rau el problema? Per què posem el crit al cel?

Perquè tot això no és res, si no es garanteixen les condicions per fer-ho bé. I no hi són. No s’hi val a emmascarar-ho més. No ens enganyem. Ja no és cosa de l’enemic nacional. A l’ESO el coneixement de la literatura catalana és llastimosament molt escarransit. La literatura catalana és, ara per ara, un apèndix incòmode, un apartat marginal que, davant tantes urgències com tenim, queda sempre arraconada com la Ventafocs. Talment com si fos un luxe innecesari o una incomoditat que alguns “repatanis” ens entestem a no oblidar. Tant se val: s’hi passa de puntetes. Amb el nas tapat. Amb prou feines se’n fan quatre pinzellades i avall. El panorama és desolador: milers d’alumnes es graduen sense saber un borrall de literatura i això no sembla que ens amoïni gaire. Ens fem un fart de parlar de competències, fem discursos pedagògics a tort i a dret, ben bé com cortines de fum perquè no es vegi la magnitud del desastre que hem cuinat nosaltres sols. Parlem de tant en tant de la dimensió literària. Dimensió literària? Més aviat podríem dir la dimensió desconeguda. Us convido a avaluar-ho.

Dit això, a batxillerat, la dedicació lectiva a la matèria de llengua catalana i literatura que enguany havia guanyat una mitja hora setmanal (!) –que es repartia amb llengua i literatura castellana– es torna a perdre. Ara hi és, ara no hi és. Com un miratge: l’hora s’ha esvaït. Estem demanant als nostres nostres representants polítics que rectifiquin aquesta reculada, que demostrin que tenen la voluntat polítca d’esmenar-ho. Que retornin com a mínim aquesta hora i que estudiïn amb tota la imaginació possible com podem dedicar-hi el temps que es mereix. De moment, però, no hem obtingut cap compromís i el que és segur és que el decret que preval ens obliga de nou, per al curs que ve (2016-2017), a tornar enrere: dues hores de dedicació lectiva setmanal i va que xuta. Si sabem de què parlem, si us estimeu i coneixeu una mica aquest tresor, sabreu que és un mal tracte.

Qualsevol professor i alumne responsable sap què significa això: vol dir fer les classes escopetejats, amb l’angoixa i la mala consciència de no poder aprofundir en res. Passem rabent damunt els moviments, els autors i les seves obres, deixant-ne molts a l’estacada. Perquè si hi aprofundeixes i t’hi entretens una mica, una micona, just per llegir, per analitzar, per fer-ho gaudir, saps que hauràs de córrer de seguida, i de deixar al marge, històries i textos, caiguts en una cursa sense alè, desconeguts segurament per sempre. Per tant, els profes de lite que estimem la lite i l’ofici ens hi fem mala sang. Però aquest patiment no és pas el protagonista de la història. El que fa patir de debò i creiem que hauria de ser responsabilitat de tots és la desídia, l’apatia i les conseqüències de deixar enrere aquest tipus de saber.

Ens dol que es banalitzi la literatura, que es residualitzi. Ens dol que es dubti de la bondat d’aquest coneixement. Ens dol que a aquells que s’omplen la boca parlant de l’educació i del nou país i tralarà, els repampimfli si aquest patrimoni es va perdent. Per tot això, cantem la cançó de l’enfadós i exigim que se’n garanteixi la transmissó. I no ens cansarem de cantar-la mentre ens quedi una mica de veu, d’esma i continuï vibrant i viu el nostre amor per la literatura del nostre país i pel nostre ofici.

* En nom del Col·lectiu Pere Quart

Educació Ensenyament Literatura Pere Quart Professor de literatura SOS

Comentaris

Raimon Roldan juny 01, 2016 | 10:29

Sí senyora! Tantes excursions a Finlàndia, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, i amb un gran sistema educatiu, deuen ser per fer-se una selfie amb Papà Noel i poca cosa més...

14

0

Respon
Anònim juny 01, 2016 | 10:31

Literatura catalana? Si parlem de contemporània callo encara que només salvaria a Mercè rodoreda i a Najat el hatchmi. La resta completament prescindibles, una colla d‘ endollats. Per no parlar de les traduccions de autors estrangers. Recargolades i for¢ades. Els llibres de text de primària un altre despropòsit. Parlem d‘ ensenyar als nostres fills bé des d'un principi.

0

20

Respon
Segimon Borras juny 01, 2016 | 11:38

Un vell mestre ens deia que els propòsits duren poc, que el que cal es crear habits perque perduren. Per crear lectors ens gastem els diners en campanyes de foment de la lectura que, com a molt, ens arrenquen un " propòsit". En canvi fem desaparèixer l'estudi de la literatura de l'escola, que es on es creen els habits. La literatura ens forma intel·lectualment i humana i ens fa lectors

4

0

Respon
Cesc Ferré juny 01, 2016 | 12:12

El panorama que pinteu és trist i prou real, però amb matisos. No és qüestió només de mitja hora més o menys. Importa més la manera. Un professor de literatura ha de tenir si més no tres qualitats: 1. Conèixer la matèria. 2. Ser un apassionat de les lletres. 3. Saber transmetre aquesta passió. Sense això seguiríem anant malament encara que tinguéssim més hores. Només si l'alumne s'apassiona llegint avançarem. Si només ho fa per obligació no farem res de bo.

12

0

Respon
Papafly2 juny 01, 2016 | 15:58

Fer un nou país de gent mesella, que no té sentit crític ni llenguatge precís après dels que ens han precedit; a mans de tècnics teòrics que prediquen solidaritat, tolerància i valors abstractes en el buit, mentre la televisió i l'economia salvatge actuen de models, sembrant banalitat, gresca i campi qui pugui. D'això en diuen educar: fabricar mà d'obra barata i servil, en eterna precarietat, que no coneixen més possibilitats de vida que la immediata, feta d'aprenentatges de matèries delirants (economia -la que ens ha dut on som!- gimnàstica; empreneduria; ciències del món conemporani -la palissa més estúpida, segons profes i alumnes-, etcètera). I no hi ha temps per a la literatura, per a la visió profunda, tràgica, bella, pausada, còmica, irònica, que no aprendran enlloc. Bravo pel país nou, que forma batxillers amb tantes hores de gimnàs com de llengua i literatura! I després diuen de Madrit: són ells, pujolistes, pedagogs, psicopedagogs i gurús diversos que es guanyen la vida abocant el país al desastre. Ep! En anglès, és clar! L'anglès té més hores que la llengua del país: exemplar catalanitat d'una Conselleria barrrudai /o ignorant. (I després, qui vol saber anglès ha d'anar a una acadèmia: ha! ha! ha! quina eficàcia!). De debò: ni els espanyols menyspreen tant la nostra cultura com les nostres classes dirigents! Si fos possible declarar-se estranger al propi país, jo ho faria!

11

0

Respon
Anònim juny 01, 2016 | 18:08

Em sap greu comentar això, i imagino que la meva opinió deu ser contrària a la de majoria dels que llegiu aquest tipus de notícies. He de dir que la literatura (com a assignatura) esta sobrevalorada única i exclusivament per els professors de literatura, fil·lòlegs, etc. Jo personalment disfruto molt llegint, independentment de la llengua o la procedència del llibre, però la forma en que s'enfoca aquest tipus d'assignatura és, per a mi, totalment errònia, Ni a mi ni a la majoria d'alumnes quan feia aquestes assignatures ens importava gaire què volia dir l'autor en aquesta frase concreta, ni la mètrica d'aquest altre poema, ni la vida de tal autor que el va portar a escriure tal llibre. S'ens fa estudiar els origens de la literatura, trobadors, Quijote, i una llarga llista de noms i llibres que no llegim sinó que només estudiem el seu contingut. Si algú s'ha sentit ofès amb això millor que no segueixi llegint. La meva opinió respecte literatura i "lletres" en general és força polèmica. Trobo que literatura i filosofia no haurien de ser assignatures obligatories a batxillerat, i en canvi altres assignatures de ciències i matemàtiques si que ho haurien de ser. Per què? Algun cop heu vist algú de "números" o "ciències" interessat en filosofia o literatura? Evidentment, perquè són inquietuds que té la gent. En canvi, heu vist algun cop un filòsof (dels moderns!) o fil·lòleg amb un mínim interès o coneixement de matemàtiques i ciència? I no em refereixo a aquests llibres i articles divulgatius que acompanyen el diari. Doncs segurament no n'hi ha gaires, i és normal que no ho facin perquè sense una base de coneixements és complicat no agafar un mal de cap al mirar una equació qualsevol.

4

20

Respon
Elvio Lao juny 01, 2016 | 18:29

Bravo! Res més a dir.

3

1

Respon
Rosa S. C. juny 01, 2016 | 20:10

L'article ja ho diu tot. Endavant i no us desanimeu.

2

1

Respon
Es cunyat de Sant Pere juny 01, 2016 | 21:42

No saps el greu que em sap haver entès que estaves d'acord amb el contingut del comentari que precedeix el teu, escrit per un tal Anònim. Posteriorment he vist que amb el que de debò estaves d'acord era amb l'article de la senyora Clara Soley. Esplèndid, no? I quin to que gasta aquesta bona senyora per dir les veritats! Es nota que deu ser de lletres. Però apunta amb precisió matemàtica també. Ja em disculparàs, Elvio o Lao, com prefereixis, Les qüestions organitzatives d'aquesta hipotètica classe, a la qual et convido de tot cor, m'han acabat atabalant.

2

0

Respon
Es cunyat de sant Pere juny 01, 2016 | 23:48

Benvingut al club, Anònim. Vella polèmica la que esgrimeixes anònimament Es tracta de dividir per guanyar la partida: ciències i lletres. M'agradaria tenir-te a classe perquè donaries molt de joc. Es un bon exercici, un autèntic repte pedagògic, treballar amb gent carregada de prejudicis. De punyetes, ja no tant. Podríem fer dos grups entre els carregats de prejudicis i els carregats de punyetes. Crec, però, que no seria tan fàcil discriminar-los perquè molt sovint coincideixen. Si vinguessis la setmana vinent a aquestes fastigoses classes de literatura que faig, proposaria com a tema de benvinguda “La teoria de cordes, una metàfora per tal d'entendre l'origen de l'univers?”. I convindaríem, perquè hi diguessin la seva, el profe de filo a qui li apassiona Einstein i la física quàntica, i un de mates molt llegit. I a la de música, també, perquè ens expliqués l'obra dels pitagòrics, o potser no, que ens l'hauria d'explicar el de filosofia o el de mates o la de grec. En quin embolic organitzatiu que m'has posat, noi! Tot per complaure-t, que de debò em caus molt bé, perquè representes tot un corrent d'opinió que m'interessa. Amb el teu permís i sabent que ets tu el que em tindria mania i no jo, convindaria la meva veïna, una senyora molt gran i analfabeta a qui li costa distingir entre ciències i lletres, però en sap molt de la vida perquè la seva curiositat l'ha anat ajudant a aprendre molt i encara més. Com m'explicava un amic meu, que, pobret, aquests dies és a la UCI, en el seu col·legi, que a hores d'ara segueix mantenint un gran prestigi, els donaven els premis acadèmics de fi de curs en un solemne acte que s'iniciava així “A mayor gloria de Dios, honor de la virtud, esplendor de las letras y de las ciencias...” Pel que veig la cosa continua, estimat.

5

0

Respon
Antònim juny 02, 2016 | 00:33

Un servidor va estudiar ciències i lletres i, la veritat, sort n'he tingut del MCM i MCD per anar pel món! Sense saber-los calcular, la meva vida, el meu treball i la meva família haurien estat un desastre. Sort que em van ensenyar bé les mates i allò de "cuando el oso toca el pito…" que m'ha permès formular com un home fet i dret. Tens raó, àgraf amic, les lletres només ajuden a pensar, a organitzar les idees mentalment, cosa que fa perillosa la gent que coneix què es va pensar abans, com van sentir els qui van viure abans que nosaltres. Le smates ens vaciunen contra l'obscurantisme, la ciència exacta explicada als menuts, la química orgánica i la física ens permeten conviure bé. Jo també, com tu, abomino de les calculadores que ens prven del plaer de fer aquelles arrels quadrades tan apassionants i profundes que ocupaven els nostres deures. Quina sort haver estat educat en aquella profunda inutilitat dels logaritmes! Com ens vam divertir! Qualsevol es lliura a l'estúpida mania de sentir a través de les paraules, patrimoni dels vulgars! No sé imaginar-me quines menes de classes de literatura devia rebre l'anònim àgraf, tètriques, avorrides, patètiques, tristes i cutres. POtser tant com les de mates i química que vaig rebre jo. L'acompanyo en el sentiment, però no es desconsoli: mai dels mais no ens trobarem vostè i jo enlloc!

4

1

Respon
L. Andrés juny 02, 2016 | 12:12

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en la seva ofensiva de país a favor de l'èxit educatiu, impulsa dos grans programes de formació per al professorat de primària i secundària: ILEC: l'Impuls de la lectura, des de fa uns 6 anys, que dedica tot el primer any de formació al foment de la lectura per gust, el segon al treball de la fluïdesa lectora i les estratègies de lectura, i el tercer al treball de la lectura a partir de totes les àrees. araESCRIC: va començar el curs passat i continua ampliat al curs vinent. I té l'objectiu d'actualitzar l'ensenyament i l'aprenentatge de l'escriptura i dedica (en el cas de secundària) un 20% de la formació a l'escriptura creativa i al treball de la literatura a partir dels tallers literaris. Per què donen tanta importància a la lectura --i a la literatura també-- per un cantó i per l'altre la minimitzen fins al punt de posar-la al límit de la desaparició? Sisplau, senyors, una mica de coherència!

2

2

Respon
Es cunyat de Sant Pere juny 03, 2016 | 15:11

Estimat/estimada L. Andrés, si posem en relació el títol del seu comentari amb el contingut del mateix, hi apreciem una sospitosa contradicció "in terminis". O el que és el mateix: no és això, company/a, no és això del que s'està parlant. Les empreses quan fan balanç, analitzen els resultats i si són minsos o dolents, arbitren noves estratègies per millorar-los. Constatada la poca competència literària amb què arriben els alumnes a les universitats del país, seria bo plantejar-nos els motius, però mai reduir la dedicació horària a la matèria que els forma. No li sembla que el que modestament li plantejo no té res de contradictori. Com tampoc em sembla a mi que ho sigui el que s'hi demana en el Manifest "SOS. Literatura a l'ensenyament" que és a la plataforma "change.org". I que espero que el signi, després del que li he dit, perquè tampoc no té res de contradictori. Pel que diuen compta amb unes dues mil adhesions, entre persones, algunes de pes en el món literari i institucions culturals que tampoc no hi veuen cap contradicció. En tot cas, Andrés, el debat és obert. He vist que fins i tot l'IEC ha organitzat una Taula Rodona per a debatre solucions. I a mi, què vol que li digui, això em sembla molt saludable.

1

0

Respon
Valentí Roure juny 03, 2016 | 18:48

Quina sort de tenir un Departament tan eixerit i preocupat per la literatura. Amb aquests dos programes, EI i ELIC, podem anar a dormir tranquils: hem salvat el país, la literatura i la cultura. Fins ara no ens n'havíem adonat, però no es pot fer res millor per donar a conèixer el patrimoni literari. Fins i tot es podria reduir encara més la presència de la literatura a secundària i al batxillerat. Ben mirat, potser ni caldria fer-ne, només es tracta de trobar una altra combinació de lletres i fer un nou programet.....Això ven molt.

0

0

Respon
Tasio juny 04, 2016 | 08:07

Sóc professor de Llengua i Literatura i m'agrada explicar els fonaments de la nostra cultura i la de la nostra humanitat. Per què posar límits al coneixement? S'ha de restringir el ventall d'idees i de conceptes que aporta la Literatura? Ens hem de limitar intel·lectualment, encara més davant la prepotència de la imatge en tots els àmbits de la nostra vida? I ho diu un que, per raons que ara no vénen al cas, va haver d'empassar-se el batxillerat antic de ciències, si bé s'havia inscrit per fer-lo de lletres. I penseu que em vaig amargar? Doncs, no! Vaig gaudir amb la Fisica, amb la Química, amb la Biologia i amb les Matemàtiques, encara que al dia d'avui no sé per què punyetes serveix el número E. No siguem cavernícoles per més que anem connectats tot el dia a una pantalla. Siguem curiosos, llegim, descobrim què hi ha més enllà de la lletra escrita (o oral) perquè, al cap i a la fi, som humans i estem fets de paraules, d'idees; i això és Literatura.

0

0

Respon
Anònim juny 04, 2016 | 11:40

A nosaltres, els alumnes, rrealment ens agrada poder gaudir d'aquesta gran assignatura que ens fa creixer!

0

0

Respon
MONTSE GATELL PÉREZ juny 10, 2016 | 09:34

El benvolgut Anònim que escriu "Desacord total" exemplifica la paradoxa del que defensa: si llegís i valorés la literatura i la filosofia com a àmbits de coneixement que són, ni enfrontaria les ciències amb les lletres ni escriuria eles geminades on no toca.

1

0

Respon