«Qui és la Generalitat de Catalunya per fer propostes de com hem de parlar o escriure? Perquè, és clar, si l’autoritat sobre la llengua la tenen els polítics, aleshores hem d’acceptar les propostes dels ajuntaments creatius, començant pel de Barcelona amb els seus donanatges (perquè les dones no devem ser prou bones perquè ens facin homenatges), o el de Sentmenat amb els seus tions i tiones (les tiones amb trenes, és clar; com, si no, sabríem que no són tions?), o el de les Masies de Voltregà amb Sant Jordi i Santa Jordina (a veure si se’n recorden dels seus patrons i surten amb una Santa Lluciana i una Santa Marciana). Però tot plegat ens porta a una pregunta més inquietant: no es tractava d’igualtat? No es tractava de visibilitzar les dones? Com és que la mateixa Generalitat acaba banalitzant la igualtat proposant vacances per a “gossos i gosses”?»
S’ho pregunta la lingüista M. Carme Junyent a la introducció de Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, el llibre (publicat per Eumo) que ella mateixa ha coordinat i on una setantena dones lingüistes analitzen l’ús i l’abús del llenguatge suposadament no sexista. Us oferim un dels setanta escrits que hi trobareu. El signa Neus Nogué Serrano, professora agregada de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.
Quan el llenguatge no és sexista i quan sí que ho és
Sobre el masculí genèric i altres aspectes de la llengua que sovint es consideren sexistes i es miren d’evitar (forçant la morfologia, la semàntica i la sintaxi), després d’uns quants anys de pensar-hi, d’informar-nos-en i d’observar-ne els usos, ara sabem:
• Que no hi ha una correlació directa entre gènere gramatical i sexe.
• Que les societats amb llengües que no tenen masculí genèric no són més igualitàries.
• Que desdoblar homes i dones, nens i nenes, els treballadors i les treballadores, els i les joves… no fa la societat més igualitària; i no només això, sinó que fer aquests desdoblaments pot donar una imatge falsa d’igualtat (en la persona que els fa, en el document legislatiu que els recull…) que amagui actituds i regulacions que discriminin les dones.
• Que desdoblar homes i dones, nens i nenes, els treballadors i les treballadores, els i les joves… i no desdoblar els empresaris, els banquers, els inspectors d’Hisenda… indica que no parlem d’un fenomen estrictament gramatical.
• Que en un text llarg el desdoblament sistemàtic no s’aguanta, que espontàniament no l’aguanta ningú, i que provoca problemes diversos en el manteniment dels referents (adjectius que concorden amb els noms desdoblats, pronoms que els substitueixen un cop esmentats…).
• Que alternar desdoblaments i no desdoblaments (cas molt freqüent) pot provocar problemes d’interpretació.
• Que s’ha acceptat gerenta a corre-cuita en el diccionari normatiu, i que no acceptar-hi també amarganta, coenta, lluenta… és com a mínim discutible.
• Etcètera.
I em pregunto com acabarà afectant aquesta mena de criteris la reivindicació del reconeixement de la diversitat d’identitats sexuals més enllà del binari home/dona. Al meu entendre, el llenguatge sexista (i discriminatori en general) és una altra cosa. És sexista:
• Que un diari parli de Rajoy i Espe o de Rajoy i Soraya, i que en una campanya electoral els cartells o els eslògans diguin Laura presidenta. President Puigdemont.
• Que es parli, en una notícia, en una enciclopèdia o en qualsevol altre text, d’un arquitecte i la seva dona, d’un enginyer i la seva dona, com si el centre del món fossin els homes i la professió (guai) que exerceixen, i les dones giréssim al seu voltant.
• Que els homes interrompin les dones quan parlen o no els deixin prendre el torn de parla.
• Que un llibre de text (o una exposició, o qualsevol altra manifestació cultural o científica) amagui les aportacions que han fet les dones a la ciència, a la tècnica, a la literatura, a qualsevol art.
• I tantes altres maneres que té el llenguatge verbal —i el no verbal— de situar els homes al centre, d’invisibilitzar i menystenir les dones, d’agredir-les amb les paraules (i amb els gestos, les mirades i les postures).
Aquest escrit havia de ser curt. Trobareu altres textos i més exemples a l’apunt «Sobre els límits del llenguatge no sexista» del meu blog En altres paraules.
Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou
© 2021, les autores respectives
© d’aquesta edició:
Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic
1
