New York Times. Javien Jaén.
Les persones ens llegim. Diuen els estudis que tardem concretament 129 mil·lisegons a captar una primera imatge del nostre interlocutor, uns 3 segons a avaluar-lo i 7 segons a crear-nos-en una opinió sòlida. Quan coneixem algú, hi ha quelcom d’aquest ésser que ens atrau, diguis aura, flow o rotllo, i que resulta d’un mescladís enigmàtic entre la veu, les faccions o la manera com es mou. Evidentment, en aquests primers 129 mil·lisegons no podem fixar-nos pas en res d’això i, en canvi, apreciem el que copsem de primeres. En aquest establir relacions hi cobra, doncs, un paper molt especial allò que ens embolcalla i ens envolta. Vivim en una societat que cosifica, que ens fa, eminentment, cossos que es mouen, que interaccionen i que estableixen relacions.
El disseny de la roba, per exemple, no és innocent, i les marques tampoc ho són. Si no que li preguntin a la nova vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, qui ha hagut de suportar l’escrutini incessant de la seva vestimenta des del primer míting que va fer.
Si ha rebut més atenció la seva roba que el seu discurs (descartant la implicació d’estructures patriarcals), és perquè l’elecció d’un disseny estilístic o altre diu coses sobre la nostra manera de ser o, en el cas de les comentades mascaretes de Pedro Sánchez, de la nostra tendència política. Harris, doncs, s’emmarca en la tradició de les primeres sufragistes amb bruses llaçades i opta per una estètica anti-Trump amb dessuadores Nike.
El disseny, en tant que art, imprimeix una ideologia en les seves obres, revelant trets de la societat i el context en què sorgeix. Això és el que planteja, fins al 10 de gener, l’exposició Emergència! Dissenys contra la Covid-19 que, organitzada pel Museu del Disseny de Barcelona, busca pensar com ha respost el disseny davant les necessitats que han emergit durant aquesta crisi. L’accés és gratuït i la mascareta és una de les protagonistes de l’exposició. El seu ús imprescindible, que ens fa dur la meitat de la cara tapada, duu a una mena de bloqueig comunicatiu: no tan sols es fa difícil l’enteniment mitjançant el so i la paraula sinó que la comunicació no verbal també queda coartada.
Mascareta inclusiva Visible Mask de Tèxtil Artigas.
Aquí és on el disseny ha hagut de posar-se al servei d’adaptar aquest instrument a les noves necessitats comunicatives, creant mascaretes que protegeixin, però que també expressin, com els dissenys “transparents” que permeten llegir els llavis que proposen un grup d’estudiants de logopèdia de la UAB, o els múltiples models que contesten diferents circumstàncies i que trobem a l’exposició. És fàcil veure com el mercat ha fagocitat la pandèmia per treure’n rèdit i, així, posar-ne les conseqüències al servei de maximitzar vendes i benefici. Marques com Inditex s’han afanyat a adaptar les seves noves línies de roba a un look d’estar per casa i a col·locar, ben a prop dels emprovadors, mandales i dominós, per si de cas.
Màscares de protecció 3DDF de l’estudi de disseny MOS.
A Emergència! Dissenys contra la Covid-19 hi trobem objectes que són necessaris, funcionals o solidaris, adjectius que seríem reticents d’associar a l’art per se, però que aquí troben un feliç equilibri amb principis artístics i creatius, resultant-ne dissenys que responen a les demandes de la nova era. Nous temps que ens situen en la conjuntura d’haver de trobar estratègies de disseny i comunicació que, més enllà del màrqueting, vehiculin missatges de vital importància, com són les indicacions de distanciament social o els protocols de prevenció. Un moment en el qual és necessari elaborar instruments de protecció a partir de materials reciclats i/o reciclables. Una època en què l’enginy d’inventar un Bifurcador (Leitat, 2020) per tal que un respirador pugui assistir a dos pacients alhora pot multiplicar la possibilitat de vida.
Bifurcador Leitat imprès en 3D permet donar assistència a més d’un pacient amb un únic respirador. Desenvolupat per l’equip R + D de Leitat.
