El poeta Vicent Almela ha treballat com a mestre a barris on la ciutat oblida el seu nom, on es viuen situacions complicades i on, el darrer dia del curs, hi ha nens que no volen fer vacances perquè a l’escola és on se senten més acollits i estimats. En llegim el poema «Ciutat Meridiana».
Foto: Paco Solís
Ciutat Meridiana
Escales mecàniques
i turons,
blocs de pisos sense ordre
on dorm rellogada l’esperança
i els somnis sempre es paguen a terminis.
És l’últim racó,
on la ciutat
oblida el seu nom
i esdevé trinxera,
suburbi de la por
sense interès turístic.
A l’escola,
els xiquets riuen com els altres.
O potser amb més ganes.
