L’edat de la menopausa

Ara només sagnen/ a dentades, les hores/ d'insomni de la nit

“La pèrdua de la sang menstrual (pedres els ovaris / que ja no destil·len), la pèrdua de la fecunditat biològica (el meu úter ja no és niu / ni ho serà, / que és eco i buit), les sufocacions i el desgavell hormonal” són, tal com explica Sònia Moll a l’epíleg, els temes i els tabús que Marta Pérez i Sierra converteix en poemes al llibre M’he empassat la lluna (Viena Edicions). En llegim dos. 
 

Foto: Catorze


Caducar

Les parpelles violetes,
dilatades
sobre el coixí inútil,
obren i tanquen
l’edat de la menopausa. 
Remors dins del cos. 
Renec de somier
de nits atabalades, 
d’angostes hores
arraulides dins el rellotge
del vèncer.


Pètals

Jo era de pètals. 
I res podrà tornar-me
a aquells dies humits,
a aquelles nits de rou,
ni tan sols tu, mirallet
de fum de la memòria.
Jo era de pètals. 
Lasciva, degotava vida, 
papallones de robí, 
venus prenyada d’aigua,
mare de peixos i larves. 
El mar entre les cuixes. 
La sal sota les ungles. 
Ara sóc pedra
i ja no m’escarritxa el ventre
la refotuda regla.
Ara només sagnen
a dentades, les hores
d’insomni de la nit. 
Ara sóc pedra 
i d’aquí no res, pols. 

 
 M’he empassat la lluna


 © Marta Pérez i Sierra
 © Viena Edicions, 2015
 

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...