La vida està feta de fragments encadenats disposats sobre un engranatge confabulat amb el temps que els fa avançar imparables fins a convertir-los en el nostre dia a dia. Molt de tant en tant, sortosament, hi ha moments estel·lars, intensos i fervents que ja sigui per tot el que tenen de positiu o de negatiu, ens sacsegen i ens fan sentir que estem vius. Blitz, llampec en alemany, és un terme que descriu aquestes radiacions lluminoses, intenses i breus; i Blitz és també el títol de l’última novel·la de David Trueba, una tragicomèdia que narra un moment a la vida de Beto, un jove arquitecte de Madrid que viatja a Munic per participar en un concurs sobre projectes de paisatgisme i descobreix que la seva ajudant i nòvia es veu amb el seu ex, un cantant uruguaià. Sol en una ciutat que no coneix, es refugia en la Helga, una traductora de 60 anys que fa de voluntària al congrés. L’alcohol i el desengany són prou potents per donar peu a un deliri de carnalitat amb una dona que li dobla l’edat, i més endavant buscar-la i mantenir-hi el que podria titllar-se d’una relació sentimental.
Passaré de puntetes per la valoració literària més objectiva de la novel·la: pel meu gust, hi manca una bona dosi de dramatització i de força, sobretot a la segona part. Se’ns dóna tot molt mastegat a través d’una narrativa declarativa. No em mal interpreteu, benvinguts siguin la senzillesa i els moviments únics en la literatura, i també a Blitz hi funcionen bé, és només que hi he trobat a faltar intencionalitat per teixir efectes potents i apassionar el lector. Mentiria si no us digués que hi he rumiat força fins a deduir que potser el que volia Trueba amb aquest to pla i simple era precisament donar més versemblança al personatge de Beto, un home normal i corrent de trenta anys a qui acaben de donar carbasses. El seu estat d’ànim no pot ser cap altre que el que té.
Dit això, seria injust no aplaudir la capacitat de Trueba per bastir un argument certament potent i generador d’expectatives amb un elegant sentit de l’humor, que ens recorda com de difícil és fer somriure i sobretot fer riure un lector. Aplaudeixo també la seva capacitat per fer fora el sucre d’una història que arrenca amb un trencament de parella i parla entre d’altres coses de l’amor i la soledat i tot el que aquesta comporta.
Blitz és una novel·la contemporània que planteja el personatge central com una encarnació del jove espanyol a la trentena, ben format i a l’atur, que, malgrat les seves capacitats més que evidents, ha d’anar encara tirant de concursos i presentar projectes internacionals, en aquest cas a Alemanya. Les misèries conegudes per tots nosaltres hi són, i aporten un plus d’empatia a un personatge que sovint sentim cretí perquè frega el patetisme i el ridícul davant d’una dona madura que ja està de tornada de tot.
La Helga és per a mi el personatge imprescindible en aquesta història: una alemanya intel·ligent, social, maternal, que ha fet les paus amb la vida i que és el contrari de l’arquetip de dona madura i seductora que hem vist al llarg de la història de la literatura i el cinema. La Helga de Trueba porta unes calces adients a les necessitats dels seus 60 anys i la vergonya se la menja en les escenes de sexe grotesc i tendre a la vegada. Trueba la banya amb una delicadesa inusitada i la mima amb detalls que trobo a faltar en el personatge de Beto.
Impossible passar per alt l’eix vertebrador de la novel·la: el pas del temps i tota la seva relativitat. David Trueba insisteix en el contrast vital de les temporades llargues, anys fins i tot, sense que passi res rellevant a les nostres vides, i els moments breus, tres dies a Munic en aquesta novel·la, que de sobte ens regalen un blitz inesperat, un llampec que ens fa tremolar amb intensitat. La metàfora bella i retòrica dels rellotges de sorra del projecte paisatgístic de Beto, o de la cala de Mallorca anomenada Blitz, on la Helga té una casa i on, per cert, es tanca la història. La novel·la ens deixa amb un carpe diem alterat que ens recorda la rotunditat del temps però, sobretot, que hem d’abraçar la vida amb coherència amb el temps cronològic que tenim quan, afortunats, sentim la força del llampec que cau poderosa sobre els nostres caps cots. L’edat i el temps i la desesperada cerca del caliu de les persones. Això és el Blitz de Trueba.
*La cirereta: Husmeé un rato por la casa mientras me tomaba las galletas. Siempre me detenía a observar esas cafeteras, que suelen ser un ejemplo del triunfo del diseño práctico. La sociedad avanzaba de zancada en zancada, incapaz de resolver los problemas esenciales, ni tan siquiera los básicos, ni los que tenían que ver con el carácter humano y sus carencias, pero sin embargo resolvía batallitas ordinarias de manera higiénica y precisa, con el acabado hermoso de esas cafeteras o exprimidoras de naranjas.
TÍTOL: Blitz
Autor: David Trueba
Editorial: Anagrama
Pàgines: 176
Primera edició: Febrer 2015
Preu: 16,90€
