“Quan, fa un parell d’anys, una amiga de la infantesa que s’ha convertit en una dona brillant, amable i forta em va preguntar com havia de criar la seva filla perquè fos feminista, el primer que vaig pensar va ser que no ho sabia.”
Tot i això, i sabent que el feminisme comença en l’educació, l’escriptora Chimamanda Ngozi Adichie (Nigèria, 1977) va escriure una carta amb un recull de consells a la seva amiga Ijeawele, que, amb en Chudi, la seva parella, havien tingut una nena, la Chizalum. En llegim catorze, publicats a Querida Ijeawele. Cómo educar en el feminismo (Penguin Ranom House). Són consells que desafien els estereotips i el sexisme amb tres paraules clau: el respecte, la igualtat i l’amor.
Foto: Amanda Tipton
1. Tothom tindrà una opinió del que hauries de fer, però el que és important és el que tu vulguis i no el que els altres volen que vulguis. Rebutja, si us plau, la idea que maternitat i feina s’exclouen mútuament.
2. Permet-te espai per fracassar. Una mare principiant no ha de saber necessàriament com calmar un nen que plora. No donis per fet que hauries de saber-ho tot. Llegeix llibres, consulta internet, pregunta a pares més grans o simplement aplica el sistema de prova i error. Però, per sobre de tot, centra’t a seguir sent una persona plena. Pren-te temps per a tu. Cultiva les teves pròpies necessitats.
2. Feu-ho junts, el pare i la mare. […] I sisplau rebutja parlar d’ajuda. Chudi no està «ajudant-te» a cuidar la teva filla. Està fent el que ha de fer.
3. Ensenya a la teva filla que els «rols de gènere» només són una bestiesa. No li diguis mai que ha de fer alguna cosa o deixar-la de fer «perquè és una nena».
4. La trista veritat és que el nostre món és ple d’homes i dones a qui no els agraden les dones poderoses. Ens han fet creure tant que el poder és masculí que una dona poderosa ens sembla una aberració. I com a tal la vigilem. […] Jutgem amb més duresa les dones poderoses que els homes poderosos.
5. Ensenya a Chizalum a llegir. Ensenya-li l’amor pels llibres. La millor manera de fer-ho és mitjançant l’exemple. Si et veu llegint, comprendrà que llegir és valuós. Si no anés a l’escola i només llegís llibres, possiblement sabria més que un nen educat de manera convencional.
6. Ensenya-li a qüestionar el llenguatge. El llenguatge és dipositari dels nostres prejudicis, creences i presumpcions. Però per ensenyar-li això hauràs de qüestionar el teu llenguatge. Una amiga meva assegura que mai dirà «princesa» a la seva filla. La gent ho diu amb bona intenció, però «princesa» és una paraula carregada de presumpcions, de la delicadesa d’ella, del príncep que la rescatarà, etcètera. La meva amiga prefereix «àngel» i «estrella».
7. Ensenya-li que si critiques X en les dones però no ho critiques en els homes, potser no tens un problema amb X, sinó amb les dones.
8. Ensenya-li a plantejar preguntes com: Quines coses no poden fer les dones perquè són dones? Aquestes coses gaudeixen de prestigi cultural? En aquest cas, per què només se’ls permet als homes realitzar activitats que tenen prestigi cultural?
9. No parlis mai del matrimoni com un mèrit. Troba maneres d’aclarir-li que el matrimoni no és un mèrit ni alguna cosa a què ha d’aspirar. Un matrimoni pot ser feliç o desgraciat, però no un mèrit.
10. En lloc d’ensenyar a Chizalum a agradar, ensenya-li a ser sincera. I amable. I valenta. Anima-la a dir el que pensa, a dir el que opina en realitat, a dir la veritat. I després, lloa-la quan ho faci. […] Demostra-li que no necessita agradar a tothom. Digue-li que si no agrada a algú, hi haurà altres persones a qui sí que agradarà.
11. Si li agrada el maquillatge, deixa que es maquilli. Si li agrada la moda, deixa que s’arregli. Però si no li agrada ni una cosa ni l’altra, deixa-la tranquil·la. No creguis que criar una feminista consisteix a obligar-la a rebutjar la feminitat.
12. Digue-li que el seu cos pertany a ella i només a ella, que mai hauria de sentir la necessitat de dir «sí» a alguna cosa que no vulgui o per la qual se senti pressionada. Ensenya-li que dir «no» quan «no» és el que li sembla correcte és motiu d’orgull.
13. Ensenya-li que l’amor no és només donar, sinó també rebre. És important perquè a les nenes els transmetem subtils exemples sobre la vida: ensenyem a les nenes que un component primordial de la seva capacitat d’estimar és la capacitat de sacrificar-se. Als nens no els ho ensenyem. Ensenya-li que per estimar ha d’entregar-se emocionalment, però també donar per fet que rebrà.
14. Ensenya-li que no faci universals els seus principis i experiències. Ensenya-li que els seus principis només són per a ella, no per als altres. Existeix només una humilitat necessària: comprendre que la diferència és normal.
Querida Ijeawele. Cómo educar en el feminismo
© Chimamanda Ngozi Adichie
© De la traducció: Cruz Rodríguez Juiz
© Penguin Random House Grupo Editorial, 2017
6
64
