En Cornelis és perruquer a Amsterdam. El 1977, quan la seva dona li diu que està embarassada, se’n va de casa i desapareix sense deixar rastre, després d’estavellar-se el vol que havia agafat cap a Tenerife. Anys després, en Simon, el seu fill, hereta la perruqueria que havia estat del seu avi. Ara bé, no gaudeix amb el seu ofici i el cartell de «tancat» sovint decora la porta del seu local. La seva relació amb la perruqueria canviarà quan comenci a indagar sobre la desaparició del seu pare.
A El fill del perruquer (publicat per Raig Verd i traduït per Maria Rosich), Gerbrand Bakker, guanyador del premi Llibreter, l’Independent Foreign Fiction Prize (Booker International) i l’IMPAC, ens parla dels vincles familiars, del dol i del sentiment de pertinença. Us n’oferim l’inici.
1.
L’Igor neda. Bé, nedar no és la paraula, no sap res de crol ni braça: pel que sembla ningú ha estat mai capaç d’ensenyar-li a nedar. Es belluga per l’aigua tèbia i poc profunda. Camina i sembla que s’adoni un cop i un altre que és molt més fàcil caminar sense aigua. Li fallen els genolls, s’empassa aigua amb clor perquè s’oblida que ha de tancar la boca. Escup i es tira un rot, i de tant en tant fa algun crit. Llavors la dona del banyador de color taronja viu també crida:
—Igor! Prou de crits!
L’altra dona, la del banyador de floretes, el tranquil·litza i diu:
—Has de tancar la boca, Igor. Sota l’aigua, boca tancada.
Les dues dones vigilen que ningú s’ofegui.
Són més, a la piscina. Alguns sí que saben nedar, fins i tot fan llargs. N’hi ha una que porta ulleres de natació, i cada cop que gira se les treu, intenta eixugar-les bufant-hi i se les torna a posar. Neda impertorbable d’un costat a l’altre; tothom s’aparta per deixar-la passar. Tothom excepte l’Igor. L’Igor l’agafa, l’estira per les cames, intenta prendre-li les ulleres, potser perquè pensa que amb ulleres sí que sabrà nedar.
—Igor! —el renya la dona estricta—. No empipis la Melissa tota l’estona! Deixa-la en pau!
Fora fa sol, dins de la piscina hi ha pràcticament tanta llum com a l’altra banda de l’enorme finestral. Podria ser estiu, podria ser hivern. L’Igor no ho té gaire clar; després, quan surti, ja veurà si fa fred o calor. Arbres nus o arbres amb fulles no li diuen quina estació de l’any és. L’Igor és el més gros de la colla. És un noi fort i fornit, gairebé un home. Per fora no se li nota res, t’hi podries creuar per Kalverstraat i pensar ràpidament: caram, quin noi tan guapo. Porta un banyador blau cel, té els cabells negres, la pell clara. Dos nois que podrien ser germans li claven cops al cap amb uns flotadors allargats. L’un imita el que fa l’altre, com si fossin bessons. L’Igor reacciona de tant en tant, però en general no ho fa.
—Beuahh —diu.
Títol original: De kapperszoom
© de la traducció del neerlandès, Maria Rosich.
© d’aquesta edició, Raig Verd Editorial, 2022.
Pots comprar El fill del perruquer a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
