Elogi del viure

El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor

Arxivat a: Literatura, Biblioteca

Foto: Paul Bischoff


Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si, oblidat de tu mateix, fas tot el que pots en el teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva.


[Article de Joan Maragall escrit originalment en castellà]

Comentaris

    Joan Bagó Novembre 25, 2016 10:28 am
    La nostra feina avui és només una part de nosaltres. Treballem per guanyar diners (pocs) de manera intermitent en ocupacions diverses. Som el qué comprem, el que desitgem...la feina, la vocació ja fa dies que no ens defineix. Preciòs vers de moralina obsoleta. Enyorem el passat.
    Anònim Novembre 25, 2016 7:40 pm
    No tothom. Alguns exercim la nostra vocació i en gaudim cada dia. Un poema preciós.
    Anònim Novembre 25, 2016 9:46 pm
    Quan has tingut una passió no és que en facis només la teva feina sino que en fas la teva manera de viure. Si això és una moralina obsoleta... llàstima dels "moders", llàstima de mi mateixa ara que ja treballo en una feina i no en la meva vocació...
    Srmussol Desembre 20, 2016 11:44 am
    @Joan Bagó, En la meva opinió el poema no parla de feina parla de vocació, d'estrella d'allò per que serveixes. POt ser caldria recordar aquestes paraules als nostres joves per tal no es conformessin. Pots dir-me somiador, com al Lennon però hi ha molts com jo i per això crec que el mon pot canviar, per be. En tot cas el poema es una inspiració , un recordatori de no defallir. Bon Nadal
    Robert70 Desembre 22, 2016 12:56 am
    Difícil de contestar oi? Més fàcil saber què no som. No sóc el que compro, aixó ho tinc clar. Maco el text. Però atenció. Potser no n hi ha prou amb la dignitat en la feina, en la ocupació. La vocació es una maravella (tenir-la, viure-la). També és una maravella el compromís. No només amb la vocació, amb la feina. També amb el món. Aquest món ja no va sol (si ès que hi anava). En aixó el poeta queda curt
    Mariàngels Febrer 20, 2017 7:42 pm
    Quina sort poder fer allò que t agrada per mi ha estat un privilegi gaudir de la meva feina i fer la el millor possible
    Assumpció Delgado Febrer 20, 2017 8:35 pm
    Completament d'acord amb la vigència del poema! Junt amb la meva família, la meva feina ha estat importantíssima a la meva vida. He estat mestre d'adolescents durant molts anys, moltes vegades m'ha estat difícil conciliar les dues coses. A més la tasca docent no és reconeguda ni per la societat ni l'administració. Però els alumnes..!.Poder incidir positivament en les seves vides, tant personals com acadèmiques i professionals...és un gran repte, però també té la recompensa de veure'ls com se'n van sortint en la vida, com crèixen com a persones!.
    Cristina Ll Maig 10, 2017 9:56 pm
    En podem dir vocació, en podem dir gaudir de la feina,..., Però crec que qui té la sort de poder-se dedicar a allò que l' atrau i que l' omple, troba la motivació en cada dia i en cada detall. Us comparteixo un vídeo entranyable: https://www.youtube.com/watch?v=PN2_xdHT8Fg

Respon a Robert70 Cancel·la les respostes

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...