Els quaderns del Macba

Tastem publicacions com «L'art cura?», de Suely Rolnik, i «Agorafòbia», de Rosalyn Deutsche


Els textos dels Quaderns portàtils provenen, en general, de conferències i seminaris que s’han fet al Macba, així com de catàlegs d’exposició que estan exhaurits. Fets amb la idea que cadascú se’ls pugui descarregar i imprimir, i, d’alguna manera, fer-se seu el llibre, al seu web en podreu trobar i tastar prop d’una quarantena. Amb títols com October and the Problem of Formalism, de Peter Osborne, o We can’t promise to do more than experiment, d’Ana Janevski, us convidem a passejar-vos-hi, i a mostrar-vos-en tres exemples.


1. L’art cura?, de Suely Rolnik.

Al febrer del 2001, Suely Rolnik va ser convidada a fer una conferència en el Macba en el context dels debats Art, bogeria i cura, vinculats a les exposicions Zush Tecura i a La Col·lecció Prinzhorn: traces sobre el bloc màgic. La conferència es va titular “L’art cura?”.

«A la relació entre la subjectivitat i el món intervé alguna cosa més que la dimensió psicològica, que és, per a nosaltres, la més familiar. Defineixo el que és psicològic com facultats de memòria, intel·ligència, percepció, sentiment, etcètera; és a dir, com l’operador pragmàtic que ens permet situar-nos al mapa dels significats vigents, funcionar en aquest univers i situar-nos en els seus paisatges. Aquest “alguna cosa més” que intervé a la nostra relació amb el món es produeix en una altra dimensió diferent de la subjectivitat i força desactivada de la nostra societat. Ho captem més enllà de la percepció, que només percep allò visible; i, quan la captem, ens afecta més enllà dels sentiments, que només parlen del nostre jo. (El que denomino “sensació” és precisament això que es configura més enllà de la percepció i del sentiment en la nostra relació amb el món).»


2. Agorafòbia, de Rosalyn Deutsche.

Rosalyn Deutsche és professora d’art modern i contemporani, teoria feminista i teoria urbana en el Barnard College (Nova York). Les principals matèries d’anàlisi de l’obra de Rosalyn Deutsche són el concepte d’esfera pública, el desenvolupament desigual o els models d’art públic (art públic crític), com el realitzat per l’artista Krzysztof Wodiczko.

«L’espai públic no només és alguna cosa que no tenim. Es tracta més aviat d’alguna cosa que vam tenir: un estat de plenitud perdut. Però ja que està perdut, però no mort, podem recuperar-lo: “Què ha estat la plaça pública?”, es preguntava el Harper’s Magazine en un article de portada el 1990 com a preludi de la recerca de nous dissenys urbans que restauressin la plaça pública: el que el Harper’s anomena “el gran bon lloc”. I quina altra cosa retrata la portada de Variations on a Theme Park que no sigui una pèrdua? El que veiem és, in absentia, una zona de seguretat, un gran bon lloc del quan se’ns ha desterrat: almenys als qui ens identifiquem amb aquells pobladors renaixentistes de la ciutat a la manera d’habitants exiliats de l’espai públic democràtic”.»


3. De cossos absents: producció d’absència i de vulnerabilitat, de Maite Garbayo.

Maite Garbayo Maeztu és investigadora i comissària d’exposicions. Doctora en Investigació i Creació en Art per la Universitat del País Basc amb Premi Extraordinari i Menció Internacional i Mestra en Història de l’Art per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

“El cos de Fina Miralles, quiet i estirat a terra, comença a cobrir-se de pedre’s. Es manté quiet, molt quiet, durant una bona estona. Després s’envolta de pedres fins a desaparèixer. Fa temps que miro aquestes imatges, que em pregunto una vegada i una altra a on va el cos de la Fina quan s’amaga. M’imagino un lloc-altre: allà va el seu cos i se situa fora del visible. Un lloc fosc, ocult, màgic, esotèric. Un lloc inaccessible, o potser accessible des d’altres llocs, on habiten els fantasmes de la diferència. Tot allò que no hi cap, el que no es pot agafar, ni veure, ni tocar, ni escoltar… Com podem pensar en allò que no pot ser capturat?”

Nou comentari

Strangers in the Night
And ever since that night/ We've been together/ Lovers at first sight/ In love forever
Més entrades...